SERRA DE LLABERIA. COLLDEJOU I MONTALT
La Serra de Llaberia és un conjunt muntanyós situat a cavall de les comarques del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d’Ebre i integrat en la Serralada Prelitoral Catalana. L’envolten les muntanyes de Prades al nord, la costa tarragonina a l’est, els cims de Tivissa i Vandellòs al sud, i el riu Ebre i la cavitat del Priorat a l’oest. Tots aquests accidents orogràfics són visibles en dies de bonança meteorològica des dels cims de la serra, que ratllen els 1.000 metres d’alçària: el més alt, el de la Miranda, en fa 918.
La millor època per admirar les vistes és des de la tardor fins a principis de primavera, quan bufa el mestral, el vent predominant, de component nord-oest, que escombra els núvols. Quan el vent manca, la proximitat al mar fa que la boira s’instal·li sovint a la regió, a vegades durant dies.
El massís és format per la Serra de Llaberia pròpiament dita, la Serra de Montalt i la Mola de Colldejou. Presenta relleus escarpats, amb grans cingles i barrancs. La naturalesa calcària de les seves roques, ajudada per l’acció continuada de l’aigua i el vent, ha provocat l’aparició de balmes, coves i avencs.
El paisatge de la serra és boscós, amb terrenys dedicats al conreu a les parts baixes. Hi ha alzinars esquitxats d’arbres de fulla caduca, que li donen una intensa coloració a la tardor, tot i que l’elevat nombre d’incendis que sol patir la regió ha facilitat la progressiva substitució d’aquests boscos per altres de pi blanc, i per garrigues o brolles, on el romaní i el bruc són les espècies predominants. Al llarg dels cursos fluvials s’hi desenvolupa també la vegetació de ribera.
La fauna més abundant la constitueixen les aus i els amfibis. Entre les primeres destaquen els picots i les rapinyaires, i entre les segones, la granota verda i la salamandra. També s’hi troben diversos tipus de serps i de llangardaixos.
La Serra de Llaberia està envoltada de petits pobles que conserven el seu encant original, i que es poden visitar amb vehicle motoritzat. En l’interior del parc hi ha un únic nucli de població, Llaberia, habitat tan sols a l’estiu. Pels camins d’aquest Espai d’Interès Natural hom pot trobar jaciments ibèrics, masos dispersos i nombroses construccions de pedra seca, com marges, corrals o forns de calç. La serra es pot recórrer a peu, en BTT o a cavall. En els seus cingles s’hi practica també freqüentment l’escalada.
EXCURSIONS: