Escalada a la normal del Cavall Bernat
Aquesta roca figura catalogada amb el numero 548 al mapa de Ramon Semir i Arqué i és, sens dubte, la més preuada pels escaladors montserratins.
Va ser ascendida per primer cop el 27 d’octubre de 1935 per la cordada formada per Costa, Boix i Balaguer i el seu itinerari s’ha esdevingut la via normal per assolir el seu cim. Sense cap mena de dubte aquest itinerari ha estat, al llarg de la història de l’escalada a Montserrat, el més representatiu de totes les victòries aconseguides a la muntanya.
Després d’una primera presa de contacte al mes de juliol, vam marxar de vacances amb el ferm propòsit de ser la primera escalada que faríem a la tornada. Així va ser com el 12 d’agost de 1987 vam escalar els 80 metres de roca que ens separaven del cobejat cim montserratí.
S’inicia l’ascensió pel collet que es guanya des de l’ermita de Sant Antoni, sobre la Serra de les Lluernes. Des d’aquest punt s’arriba a la part superior d’un curt esperó que superem en escalada molt fàcil i que ens situa on realment comencen les dificultats d’aquest itinerari. En aquest punt muntem la primera reunió. En sortim amb una curta travessia molt difícil cap a la dreta, que ens permet d’introduir-nos a l’interior del diedre que forma la cara Sud de la roca amb la famosa berruga del Cavall. Els primers metres des-grimpen un parell de metres per continuar ascendint en diagonal fins a l’interior del diedre on fem la segona reunió. Sortim de la reunió recte amunt escalant per la placa exterior del diedre, tot fent una sèrie d’arcs acostant-nos a la fissura del diedre per assegurar-nos amb el ferros que anem trobant. Quant la paret es redreça superem un tram molt vertical assegurats amb un spit, és el pas conegut com de la pedra negra. Superat aquest pas tornem a l’interior del diedre on mitjançant escalada en oposició arribem al damunt de la berruga on fem la tercera reunió.
Des d’aquí només ens cal un llarg de corda fàcil per arribar al cim de la més esvelta de les roques montserratines.
Com que la figura d’alumini de la moreneta que presidia la roca des de l’any 1956, fruit de la recollida d’estris d’alumini dins de la comunitat excursionista, havia estat estimbada aquest mateix any, vam haver de des-grimpar fins a la tercera reunió on vam fer un rappel fins a la primera reunió i d’allà des-grimpant de nou fins al punt d’inici.
i vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquesta escalada s’ha acabat