Abans del segle XI les ermites estaven situades de la meitat de la muntanya cap avall. Només en coneixem les de Santa Maria, convertida en l’actual monestir, i la de Sant Iscle i Santa Victòria, que va ser restaurada al segle XI i encara es conserva als jardins del monestir. Encara que l’accés no està obert al públic la podem albirar des del passeig que porta des del monestir a la zona d’aparcament. Les altres dues, segurament de les mateixes proporcions, es trobaven a Monistrol, Sant Pere, convertida en l’actual església parroquial dedicada al mateix apòstol i la de Sant Martí de la qual no queda ni rastre. Aquestes quatre esglesioles continuaven existint al 982 quan l’emperador Lotari confirmà els bens i possessions de l’abadia de Ripoll.   Si bé els documents existents no diuen si estaven servides per ermitans, deu ser el més probable ja que no sembla previsible que no hi hagués ningú que se’n fes càrrec. En aquest cas , aquestes quatre esglesioles es poden considerar les primeres ermites de Montserrat.

A partir del segle XIV i sobretot del XV, les ermites foren construïdes de la meitat de la muntanya cap a dalt. I com que la majoria d’aquestes ermites estaven situades en una balma o cova, haurem de pensar que els ermitans aprofitaren aquestes, a les quals en els segles XVI-XVIII, s’uniren noves edificacions, que ampliaven les instal·lacions, de tal manera que arribaren a ser com minúsculs monestirs, habitats només per un ermità. Amb els anys, algunes de les ermites canviaren de lloc, però no gaire lluny de les primitives.

Sant Dimes

L’ermita de Sant Dimes pertany a la regió de Tebaida, es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneix com l’ermita del Bon Lladre i Del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havien dues habitacions y darrera una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu construït al segle XVII i el de Sant Josep edificat el segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda pels francesos el 30 de juliol de 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. El 1893 es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins la dècada dels setanta en que va ser restaurada per G. Martí M. Sas, monjo de Montserrat, per passar-hi estones i algun dia de pregària.

Estat actual

Hi han restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. Les restes estan consolidades i encara que estiguin embrossades es poden apreciar passos i restes del Castell Marro. L’emplaçament està ubicat en una situació privilegiada amb una bona panoràmica i vistes a les altres ermites i al Monestir. Compta amb un afegit modern que està en semi-ús. L’accés a la part superior està barrat per una reixa a pany i forrejat, en aquest punt una barana de fusta ens permet gaudir de les vistes de les impressionants roques de les dues regions, Tebas i Tebaida, així com de l’escala dreta i la veïna ermita de la Santa Creu.

Santa Creu

L’ermita de la Santa Creu pertany a la regió de Tebaida. Es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneguda com a ermita de Santa Helena. Està construïda aprofitant una petita balma natural, sota una roca de poca alçària. A partir de 1764 va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis on hi havia un quadre dels Reis a l’altar, un nen Jesús de cera en una vitrina de vidre, dos poms en forma de flors i un frontal amb dues cares, una de seda i l’altre de pintura. A la capella hi havia un retrat i una inscripció lapidària elogiosa del sant ermità Benet d’Aragó, que hi visqué durant 67 anys. El P. Jaume Villanueva menciona el 1821 un missal que prové d’aquesta ermita. El 17 de maig de 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir, sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada desprès de la mort del P. Soler. En els seixanta va ser reedificada per albergar al P. Estanislau Llopart i fins fa ben poc el P. Basili Girbau.

Estat actual

Es conserven poques runes de l’antiga edificació, les restes estan consolidades i no embrossades, cosa que permet apreciar restes de mur de pedra, elements ceràmics, paviments, graons en roca, tres cisternes d’aigua… Hi ha construccions modernes que dificulten el reconèixer preexistències. L’ermita encara està en ús i té limitat el pas, és un espai privat de la Comunitat.

Sant Benet

L’ermita de Sant Benet es troba no gaire lluny de la de les ermites de la Santa Creu de la Santíssima Trinitat i de la de Sant Salvador. Era la vivenda adient per als ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir, més encara per l’escala dreta que surt del jardí del Monestir cap a l’ermita de la Santa Creu. Es va edificar amb la finalitat de permetre als pelegrins que no podien recórrer tot l’ermitori fer una estació de cinc visites en memòria de les cinc nafres del Redemptor i així guanyar les mateixes indulgències concedides als qui visitaven les dotze ermites. L’abat Pedro de Burgos la va erigir l’any 1536 i casi trenta anys més tard l’abat Garriga l’amplià bastint una capella dedicada a Santa Escolàstica. El 31 de juliol de 1812 va ser cremada per l’exèrcit francès, però quatre anys desprès va ser restaurada, va estar en ús fins el 1821, en que va ser abandonada. Durant els anys seixanta els oblats benedictins van reedificar la capella.

Estat actual

Avui dia es conserven poques restes, les runes estan consolidades però hi ha embrossat. Gràcies a la seva situació privilegiada es pot albirar una bona panoràmica i varies ermites. De l’antiga ermita de Sant Benet no queden més que dues cisternes, que encara abasteixen els serveis del refugi, un canal d’aigua en roca, terrasses i murs de contenció de terres. Actualment hi ha la nova capella benedictina habilitada com a refugi de muntanya i gestionat per la F.E.E.C.

Santíssima Trinitat

L’ermita de la Santíssima Trinitat es troba a la regió de Tebaida, al Pla de la Trinitat en un lloc molt pla i assolellat, adossat a l’extrem oriental de Els Flautats, a tocar del camí que ve de Manresa. Era l’ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis, per les seves dimensions era coneguda com ‘el palau de les ermites’. La Santíssima Trinitat era el lloc de descans per a monjos, llecs i escolans, també era el lloc d’acolliment d’hostes i pelegrins. Els edificis eres més capaços i ben distribuïts que els de les ermites veïnes. Al segle XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí, ‘prior dels ermitans’. Al segle XVII l’abat Beda Pi l’amplià de manera considerable amb una nova cisterna i un dormitori pels monjos, anys més tard, l’abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis. El 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys desprès va ser restaurada i el 1821 uns lladres van assassinar l’ermità motiu que va promoure l’abandonament de les ermites que encara eren habitades.

Estat actual

Hi han restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. De fet, és la única que encara té una paret dreta i s’han trobat restes: de murs de pedra, de passos, d’elements ceràmics de paviment, d’una cisterna d’aigua, d’un canal d’aigua en roca, de terrasses. De totes les ermites, és la que té unes restes més extenses. Ha estat desbrossada recentment. Hi ha un afegit modern que s’ha fet servir com a refugi improvisat d’excursionistes i escaladors. El 2011 vaig trobar un home vivint i restaurant les instal·lacions, fins i tot va col·locar una porta nova. A data d’avui (2013) la porta ha estat ensorrada i no hi viu ningú.

Sant Salvador

L’ermita de Sant Salvador es troba a la regió de Tebaida, està situada en l’extrem oriental del massís de Sant Salvador, al peu de la Roca de Sant Salvador i a mitja alçada de la trompa de l’Elefant, al costat de la Mòmia. Es troba al peu del camí del Pla de la Trinitat a la Serra de les Lluernes per la cara sud. També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys dels s XIII, hi ha una balma que formava part de l’ermita antiga i en construir-se la nova, la balma fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor. L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells. L’any 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins el 1821 en què va ser abandonada.

Estat actual

Romanen poques restes de l’ermita de Sant Salvador, aquestes estan embrossades i no es troben consolidades. Tot i això es poden veure restes de murs de pedra, d’elements ceràmics, de passos, de terrasses i de murs de contenció. Des de l’emplaçament hi ha una bona panoràmica, amb la propera roca de la Mòmia en primer pla, i es poden albirar altres ermites. A la balma hi ha una construcció moderna que està habilitada com a refugi i on podem trobar escaladors o habitants temporals.

Sant Antoni

L’ermita de Sant Antoni també es troba a la regió de Tebaida, és la que es troba més allunyada del Monestir juntament amb l’ermita de Sant Jeroni. Es troba al costat del Cavall Bernat i a la marge esquerra del torrent de Santa Maria o Vallmala. En el passat probablement fou traslladada al seu emplaçament actual des d’una ubicació més abrupte. Al 1677 encara es podien veure les restes de l’antiga ermita. Era considerada com la més solitària de totes les ermites. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros el 1498. Durant la guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre en peu fins que va ser destruïda totalment l’any 1812 per l’exèrcit francès.

Estat actual

Les runes de l’ermita de Sant Antoni no es troben en bon estat de conservació. Les restes no estan consolidades, tot i això es pot distingir murs de pedra, murs de contenció de terres, terrasses i una cisterna d’aigua que encara es fa servir. La balma està obrada i convertida en refugi d’excursionistes i escaladors, també podem trobar habitants temporals. Te un hortet annexa i una terrassa privilegiada amb una taula i uns bancs de fusta des d’on poder gaudir de les millors vistes de l’espectacular roca del Cavall Bernat.

Sant Jeroni

Junt amb Sant Antoni, l’ermita de Sant Jeroni es la que es troba més allunyada del Monestir, al peu del cim de Sant Jeroni. Està a prop de la nova ermita de Sant Jeroni i del centre reemisor de telecomunicacions. L’ermita es va erigir sobre una antiga capella anomenada Santa Maria la més Alta. Tot i estar ben construïda casi mai va estar habitada per ser molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent. No era un edifici molt gran, però era suficient per un eremita, hi havia dues cisternes i dues places, una servia de mirador ja que gaudia d’una panoràmica impressionant, es podia arribar a albirar Mallorca i Menorca en dies molts clars.  Entre el 1536 i el 1541 va ser bastida, el 1590 va ser novament restaurada i ampliada. Tornà a enrunar-se fins el 1721 en que es va reedificar, va romandre en peu fins el 1812, any en que va ser destruïda per l’exèrcit francès. Al segle XX es va construir un restaurant sobre les runes que ja ha desaparegut.

Estat actual

Actualment no hi ha restes de l’antiga ermita de Sant Jeroni. Tan sols queda una amplia terrassa on la gent es dedica a la construcció de fites de totes mides. Des de l’antiga ubicació es pot veure una bona panoràmica.

Santa Magdalena

L’ermita de Santa Magdalena es troba a tocar de l’ermita de Sant Joan, a Tebes. Antigament es trobava a unes 600 passes de l’emplaçament actual. En aquest emplaçament hi havia un castell que l’abat Garsias de Cisneros va reconvertir en ermita l’any 1.498. Situada entre penyals i riscos no era accessible anant a cavall, s’havia d’arribar a peu pujant unes escales que havien estat esculpides a la pedra. Per això, a finals del segle XVII s’obrí un camí des de les creus de Sant Jaume i Santa Magdalena fins al torrent de Vallmala o Santa Maria. Des de l’ermita de Santa Magdalena es pot veure el Monestir i altres ermites, fins i tot es podien escoltar els cants dels monjos. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.

Estat actual

Les restes de l’ermita de Santa Magdalena no es troben en bon estat de conservació degut a la dispersió de les runes. Tot i això es poden apreciar murs de pedra, graons en roca, cisternes d’aigua, terrasses i restes de l’antic Castell Otger, gràcies al desbrossament recent, també hi ha un plafó informatiu.

Sant Onofre

L’ermita de Sant Onofre pertany a la regió de Tebas. És a tocar de l’ermita de Sant Joan, una mica més cap al nord-est, cent metres més avall es troba l’ermita de Santa Magdalena. A l’ermita de Sant Onofre no era possible accedir en cavall, per arribar hi havia un camí amb escales part de les quals estaven excavades en roca, desprès s’havia de creuar un pont de fusta que penjava sobre un precipici. Com que estava situada a la vessant d’una muntanya gaudia d’una bona vista panoràmica del pla. Segons el Monasticon hispanicum va ser erigida per l’abat Pedro Burgos, al final del segle XV l’abat Garsias de Cisneros la va restaurar i es va mantenir en peu fins que va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.

Estat actual

Les restes es troben en un bon estat de conservació, s’hi poden apreciar: murs, passos, cisternes d’aigua i les antigues escales d’accés.

Sant Joan Baptista

L’ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebas. Es troba a prop de la capella de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX en memòria de l’antiga ermita, i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi han 30 pams de distància entre les dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1.591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant i que va perdurar fins entrats els 80.

Estat actual

Les restes de l’ermita de Sant Joan Baptista es troben en bon estat de conservació, al no trobar-se embrossades es poden apreciar perfectament els murs de pedra, el passos, restes de paviment, dues cisternes, i terrasses. L’ermita de Sant Joan Baptista compta amb una bona panoràmica on es poden veure altres ermites. El desenrunament del que quedava del restaurant i el condicionament del lloc amb la neteja i la col·locació de noves baranes de fusta i un plafó informatiu fan que l’indret hagi guanyat en atractiu.

Santa Caterina

L’ermita de Santa Caterina pertany a la regió de Tebas. Es troba a 150 metres de l’ermita de Sant Joan vers el migjorn enfonsada sota una roca, molt a prop del Torrent de Santa Caterina. Està bastida aprofitant una balma natural sota una penya, a l’extrem d’una vall assolellada i solitària. Era una ermita molt poc transitada i visitada ja que no quedava al peu de cap camí. Es va construir al segle XVII al costat de les runes de l’antiga ermita de San Pere que va ser enderrocada l’any 1677. L’ermita de Santa Caterina era popularment coneguda com l’ocelleria de Montserrat per la gran quantitat d’ocells que niaven a prop. La seva capella tenia la característica d’ésser coronada per una llanterna rodona. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.

Estat actual

Hi han poques restes de l’antiga ermita de Santa Caterina en un dolent estat de conservació degut a la no consolidació i a l’embrossat, entre les runes destaquen la balma, restes de murs de pedra, de passos, d’elements ceràmics, de paviment i de cisternes. En els darrers anys s’han construït afegits moderns en l’ermita de Santa Caterina on habitualment s’aixopluguen excursionistes, escaladors i habitants temporals.

Sant Jaume

L’ermita de Sant Jaume, orientada a migdia, pertany a la regió de Tebas. Es troba al peu del cim de la Gorra Marinera, al camí del Pla de les Taràntules, molt a prop de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Va ser construïda a les immediateses d’una cova natural que bé podria haver estat un habitacle d’anacoretes. Es divisa des de la plaça del Monestir, per la qual cosa cridava l’atenció dels peregrins. Ubicada en una situació privilegiada té unes vistes excel·lents. Va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.

Estat actual

Es conserven restes consolidades de l’antiga ermita però no es troben en un bon estat de conservació. Les runes són disperses per la vessant de la muntanya i les rodalies de l’antic edifici. Tot i això, es poden visitar restes de balma, dels murs de pedra, de les dues cisternes d’aigua per l’aprovisionament, d’un canal d’aigua en roca i de terrasses. Entre les restes d’aquesta ermita cal destacar la presència de ceràmiques escampades als peus de les runes i a mitja muntanya. Degut a la seva privilegiada ubicació compta amb una bona panoràmica.

Santa Anna

L’ermita de Santa Anna pertany a la regió de Tebaida, al marge esquerre del Torrent de Santa Maria (Vallmala). És l’ermita que es troba més a prop del Monestir, al mateix peu del camí. Al estar situada enmig de totes les ermites era el lloc on residia el monjo superior i vicari per això comptava amb una esglesiola on hi havia un petit cor en el qual els ermitans s’aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius, fent la funció de parròquia. L’erm es dividia en un rebedor, un oratori, una peça de retiro, una cambra amb alcova, un museu, un estudi amb latrina, un menjador, una cuina, una cisterna per emmagatzemar l’aigua, un hort i un jardí. La capella era bastant gran en comparació amb la de les altres ermites i comptava amb una cúpula. L’ermita de Santa Anna va ser traslladada d’una ubicació anterior, a uns 600 passos de distància per una major comoditat d’eremites i peregrins. L’any 1498 l’Abat Cisneros la va bastir a la ubicació actual i va romandre en peu fins el 1812 en què va ser destruïda per l’exèrcit gal durant la Guerra del Francès. A les rodalies es troba la cova i la font de Santa Anna.

Estat actual

Es poden visitar restes de l’antiga ermita en un estat no molt bo de conservació ja que estan desembrossades, tot i això les runes no estan disperses. Es poden veure restes de murs de pedra, de passos, de la cisterna d’aigua i de terrasses. També han col·locat un plafó informatiu.

Textos extrets del llibre ELS ERMITANS DE MONTSERRAT de ERNEST ZARAGOZA I PASCUAL