Ferrada Regina de Peramola
Una setmana abans de la Setmana Santa teníem planejat anar-nos a la zona del Portillo durant quatre o cinc dies i realitzar la cresta del Perdiguero, però en arribar a la susdita setmana i veure la previsió meteorològica vam canviar els plans per anar al Bessiberri diumenge i dilluns. Divendres vam tornar a mirar la previsió i vam veure amb horror que el mal temps s’anava desplaçant de manera amenaçadora pel que ens vam veure obligats a tornar a canviar els plans inicials. Ens ho vam jugar tot a una carta i vam decidir anar a fer la ferrada Regina de Peramola a Oliana.
Així va ser com el dilluns vam decidir anar-nos directament cap allà sense tornar a mirar la maleïda previsió. Vam tenir sort i, encara que estava ennuvolat i ens van caure unes amenaçadores gotes just a l’inici de la ferrada, no vam desistir de la nostra idea i ens vam ficar de ple per feina.
Va pagar la pena, perquè la ferrada no et defrauda i té merescuda la fama que s’ha guanyat. Els trams són variats, verticals, algun que altre petit desplom, una agulla, un pont tibetà, el pas de la fe, en el que no has de fer cas a la teva apreciació visual i estirar-te per poder canviar de paret, també hi ha un esperó fantàstic en què la sensació de penjar al buit es fa més que evident.
Per acabar hi ha fins a una desviació en plena paret, a l’esquerra per un flanqueig una mica desplomat s’evita el tram més vertical del traçat original que puja molt vertical per la dreta i que posa a prova les forces que et queden.
No cal deixar d’esmentar l’entorn on es desenvolupa, que és meravellós, amb les aigües del pantà d’Oliana als nostres peus, els cingles verticals per tot arreu i els voltors que passen gairebé fregant mentre t’agafes amb força als esglaons, tota una experiència.
Realment val la pena acostar-se a aquest racó perquè el gaudi està assegurat.
Molt recomanable superior.