Puigsacalm
El Puigsacalm no seria més que un altre punt geodèsic dels molts que podem trobar escampats per tot arreu del nostre preuat territori si no fos per l’entorn envejable en el qual es troba que forma un conjunt digne de ser recorregut per tots els seus racons.
En aquesta època de l’any la natura es mostra ufanosa en tot el seu esplendor i els diferents tons de verd de la faig, el roure, el boix, l’auró, l’avellaner, el freixe i fins i tot alguna que altra alzina despistada, contrasten amb els diferents tons de les roques que formen els diferents cingles que anem superant.
L’itinerari que vam escollir és circular i té com a inici i final l’àrea recreativa del Pla d’en Xurri que es troba a poc més d’un quilòmetre de Sant Privat d’en Bas (Garrotxa).
Els primers 600 metres recorren una pista que ens acosta fins al restaurant de Can Turó on, podríem dir, s’inicia la veritable ascensió per un camí ben traçat, a través d’una frondosa fageda amb continus trams escalonats que ens fan guanyar alçada ràpidament fins que arribem al santuari de la Mare de Déu de les Olletes.
Excavat a la roca (l’edifici actual és del 1855), la imatge, de marbre (S-XVI-XVII), és segons la tradició una maredeu trobada.
Des d’aquí continuem pujant en contínues siga sagues pel grau de les Olletes fins a arribar a la pista provinent del Pla de Traver i que arriba fins a l’ermita de Santa Magdalena de Mont. Cruïlla de camins.
Seguim 10 metres més en direcció S-SW per arribar al Coll de les Olletes o dels Ganxos des d’on continua envoltant el Puig dels Llops (1.486m) fins a situar-nos en la seva vessant NW, des d’on arribem seu cim pel seu atractiu llom.
Per arribar al Puigsacalm cal tornar sobre les nostres passos fins al camí per on hem vingut i que continua cap al SW. Tan sols 650 metres ens separen del punt culminant de la Rassa Alta.
El nostre camí ens fa retrocedir fins al coll de Joanetes des d’on es dirigeix cap al E vorejant el Puig Corneli just a la vora del cingle permetent-nos tenir una vista espectacular de la verticalitat de les seves parets, arribant així fins al punt més alt on ens trobem amb una gegantina estrella de Nadal al costat d’un repetidor i des d’on veiem, ja molt a prop i en direcció N-NW l’ermita de Santa Magdalena de Mont a la qual ens dirigim.
Aquesta ermita havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del s X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al s XVI. L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al s XVIII. Annex es troba el refugi Emili Triadu de gestió municipal.
Aquí comença el camí de tornada que segueix la pista al Coll de Siuret fins que trobem un rètol poc després del Pla de Palers que ens indica l’existència d’un mirador. Val la pena arribar ja que la vista del Salt de Sallent és impressionant. La sensació de caiguda al buit es fa palessa en sentir un nus a l’estómac. Després continua passant a gual la riera de Sallent just abans de precipitar-se cingle avall. Se segueix uns 350 metres fins arribar a un desviament senyalitzat que ens indica el camí de les Escales.
Aquest camí és molt entretingut i fa honor al seu nom doncs baixem escalonadament i en algun tram cal ajudar-se amb alguna corda fixa o agafats a les abundants boixos. En algun tram, a causa del estrèpit del salt, la humitat regnant i la frondosa vegetació que es disputa l’espai fins als cingles més verticals, ens fa pensar, salvant les distàncies, a la selva veneçolana.
Un cop sota el salt es creua a gual la riera i se segueix paral.lel a aquesta fins que desemboca a la pista que ve des de Sant Privat d’en Bas la qual seguim fins l’àrea d’esbarjo del pla d’en Xurri, punt d’inici i final.