Carros de Foc
La travessa dels 9 refugis, coneguda mundialment com a Carros de Foc, és per la majoria de la gent un repte a assolir. És tracta d’un objectiu que està a l’abast de la majoria que ho intenten sempre i quan siguin conscients de les seves limitacions i sàpiguen adaptar el recorregut a les seves característiques i preferències.
En aquest cas cas vaig planificar el recorregut en 5 etapes, del 13 al 17 de juny de 2011 – amb inici i final al refugi Ernest Mallafré i seguint el sentit horari. Les etapes van quedar de la següent manera:
- Ref. Ernest Mallafré – Coll de la Valleta Seca – Ref. J.M. Blanc
- Ref. J.M. Blanc – Collada de Saburó – Ref. Colomina – Collada de Dellui – Ref. Estany Llong
- Ref. Estany Llong – Collet de Contraix – Ref. Joan Ventosa i Calvell – Coll de Crestada – Ref. Restanca
- Ref. Restanca – Port de Caldes – Ref. Colomers – Còth deth Tuc Gran de Sendrosa – Ref. Saboredo
- Ref. Saboredo – Port de Ratera de Colomers – Ref. Amitges – Ref. Ernest Mallafré.
Els motius que em van induir a escollir aquest punt d’inici i final han estat, d’una banda, la distància entre Barcelona i Espot, en segon lloc, poder deixar la moto en una zona urbana i, per últim, l’existència de servei de taxis entre Espot i Sant Maurici. Tot això em permetia sortir de Barcelona a les set del matí per poder estar abans de la una del migdia al punt de sortida. Era més que acceptable.
El dormir cada dos refugis em va obligar a realitzar una etapa realment llarga i especialment dura en coincidir en la mateixa l’ascensió al Collet de Contraix, així com fer nit al refugi de la Restanca. En canvi el fet de realitzar el trajecte d’anada i tornada entre aquest refugi i el Coll de Crestada no em va suposar un gran inconvenient, pot ser per fer-ho en dos dies diferents.
Donades les dates vaig trobar força neu. En general es podia transitar sense problemes, encara que a causa a l’estat i la forta pendent, per seguretat i rapidesa vaig utilitzar els grampons a la baixada del Collet de Contraix.
No pensava trobar tanta gent tenint en compte que es tractava el mes de juny i laborable, tant durant en l’itinerari com en els refugis. Encara que cal destacar que la majoria de la gent utilitza els mateixos refugis això fa que mentre uns estan plens de gom a gom, JM Blanc, Estany Llong, Ventosa i Calvell o Amitges, altres estan buits com Mallafré, Colomina, Restanca o Saboredo. Cal tenir-ho en compte a l’hora de fer la reserva.
Només em queda afegir que és una experiència molt recomanable i que val la pena viure per la gran quantitat de sensacions que t’omplen de felicitat.