Matinal al Garraf

Avencs i margallons. La roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques –avencs, dolines i rasclers– i amb una vegetació pròpia, l’espècie més coneguda de la qual és el margalló. Les barraques de vinya i els murs de pedra seca es dissimulen al mig de la pedra blanca i envolten antigues masies i algunes de les petites poblacions que es troben a l’interior soliu del parc.

Llegit això i en vistes del fred, per una banda, i del sol, per un altre, vaig pensar que donar una volta pel Garraf era la millor opció de passar el matí del diumenge. Així doncs vaig agafar el tren i cap a Castelldefels que hi falta gent!

El recorregut de 24 quilòmetres i escaic no presenta cap dificultat tècnica i tant sols necessites estar acostumat a caminar distàncies d’aquesta mena. Va enllaçant camins de tota la vida i que ara corresponen a trams de GR, PR i SL, os sigui tota la gama de marques.

El podem seccionar en diferents trams amb característiques pròpies.

Panoràmica cap al NE des de la Pleta del Cérvol

El primer ens serveix per guanyar alçada i entrar de ple al Parc Natural del Garraf amb vistes panoràmiques que es van fent més extenses a mida que guanyem altura. Des del inici a Can Roca, un cop deixat enrere la població de Castelldefels, i fins l’enllaç amb el camí que ve de la Morella (GR-92), correspon al anomenat SL C-99 i des de Cal Ganxo ascendeix en direcció NW al Coll de Bertils o de santa Maria (167m) per continuar carenant, en direcció SW pel Turó del Fetjó (278m), el Peu de Santa Maria (267m) fins la Pleta del Cérvol (309m) on canviem de direcció (NW) i pugem paral·lelament al Torrent del Canal negre, vorejant el Puig de l’Olla (426m) per la seva dreta, passant pel Bassot de l’Arbre i arribant a les tanques del clausurat abocador, les quals resseguim fins el seu extrem oest on empalmem amb el GR-92. Continuem pel Gr-92 tot travessant la zona d’avencs coneguda com a Campgràs i la carretera cimentada del Rascler fins el Pla d’en Querol on sortim a la carretera asfaltada que ve de la urbanització del Rat Penat, per on segueix el GR-92 a l’esquerra i que continua en direcció a la Plana Novella, a la dreta i que es converteix en la variant GR-92.4, per on continuem fins al Pla d’en Pitxot.

En aquest punt deixem la carretera i prenem un corriol a la dreta senyalitzat amb l’estaca corresponent i comencem el tram del torrent, mol interessant. Baixem decididament fins el fons del Fondo del Pitxot que recorrem fins arribar a Vallgrassa. Aquest tram es nota que ha estat desbrossat de fa poc i és de fàcil seguir.

La cocona que encara te aigua

Al poc de caminar pel Fondo trobem  les cocones de Vallgrassa. Les cocones com se les anomena en aquesta zona, son pous de filtració que van ser imprescindibles per l’assentament humà. Tot i això, l’aigua encara és abundant en una d’elles, mentre que a l’altra l’acumulació de runa dificulta cada cop més la filtració de l’aigua. Al costat mateix de les cocones hi ha un petit abeuardor, tallat directament sobre la roca i un tancat per al ramat. La humitat de la zona també es fa evident amb la presència d’algunes falgueres al voltant de les cocones. Qui ho hauria de dir al Garraf.  El camí segueix el torrent que es va obrint i observem antigues feixes abandonades que ens recorden el passat agrícola d’aquest territori, i que avui es troben cobertes, entre altres plantes, pel càrritx, el margalló (especie protegida), el llentiscle l’arboç i pins de repoblació. Al llit d’aquest torrent pedregós i sec gairebé tot l’any, apareixen tot un seguit de plantes aromàtiques, com l’espigol, la sajolida, la farigola o el romaní.

Vallgrassa

Al final del torrent arribem a Vallgrassa que s’ha convertit en un centre experimental de les arts. A partir d’aquest punt entrem en el tram de pistes que no deixarem fins arribar a la Serra del Gafarró. Deixem el GR-92.4 i continuem pel PR C-37 que continua per  la pista que puja fins la collada de Vallgrassa on ens tornem a trobar la carretera de la Plana Morella, la travessem i agafem just a l’altre banda un altra pista que ens condueix a la bassa de la Casa Vella.

Bassa de la Casa Vella

Aquest és un bonic indret on es fàcil observar els ocells abeurant i on val la pena aturar-nos un moment i sense fer soroll contemplar-los plàcidament.

Agafem la pista que ve de la Casa Vella i que planejant passa per Can Planes, segueix fins el coll Blanc (245m), passem al costat del xalet de la Casanova fins que topem amb un altre pista, per la dreta continua el PR C-37, continuem per l’esquerra en direcció al coll de la Fita (223m). Pocs metres després ens trobem una esplanada  on acostumen a aparcar els cotxes i on surt una pista que ens portarà en mig de boscos cap a la serra del Gafarró. Arribem a un altre pista que agafem cap a la dreta i als pocs metres surt un camí senyalitzat amb una fita. Fins aquí el tram de les pistes.

Avançem uns metres i arribem a una bifurcació enmig del bosc uns indicadors en fusta assenyalen el camí de l’esquerra per anar cap a la Creu de Sant Isidre. L’agafem i comencem a pujar entre pins i superant els típics blocs calcaris del massís. Superem el Turó Rodo (292m) sense adonar-nos. Poc abans d’arribar trobem un camí a la dreta que assenyala cap a Sitges per la cova de Sant Llorenç i poc després arribem al Puig del Boronet (315m), primer trobem un banc de pedra que ens permet veure entre els arbres la ciutat de Sitges i el seu entorn, poc després trobem la famosa creu de pedra de Sant Isidre, una construcció datada del 1955 molt estimada pels excursionistes sitgetans. A la part superior, diverses imatges de sants i l’escut de l’A. MUNT, agrupació pionera de l’excursionisme sitgetà.

Ara ens cal agafar el camí que un indicador en fusta diu TRINITAT i que baixa fort fins creuar-se amb la pista que hem deixat abans i que seguirem per la dreta fins que en una curva de 90º a l’esquerra enllacem amb el GR-92 que continuant per la pista ens duria a l’ermita de la Trinitat i que pel corriol que surt a la dreta ens portarà a Sitges. Cal seguir-lo  baixant una mica fins a una mena de collet (186m) i pujant després fins el Puig de Sant Antoni (209m)  per continuar baixant de manera directa fins un mirador de la urbanització Llevantina.

Aquí s’acaba el camí per muntanya, Tan sols ens queda seguir les marques del GR i apropar-nos a l’estació de la RENFE.