Savassona i Casserres

Publicada el 25 de febrer de 201213 de setembre de 2023 per montfranc

Bonica excursió que ens porta a conèixer els principals indrets de Savassona, com ara l’ermita de Sant Feliuet i el seu entorn, amb el Dau i la Pedra dels Sacrificis. També hi podem veure el castell i Sant Pere de Savassona. Posteriorment, el recorregut s’allarga fins al Ter i el monestir de Sant Pere de Casserres pel sender de petit recorregut PR-C40. Tornem pel GR-210 a fi d’evitar-nos tornar per Savassona.

Iniciem el recorregut a la població de Tavèrnoles, on després de visitar l’esglèsia de Sant Esteve ens dirigim, en direcció al punt per on hem arribat al poble on trobem un pal indicador. Creuem la carretera que porta al parador i continuem uns 200 m per la pista asfaltada que va a la urbanització de Can Mon. La desviació a la dreta té un pal indicador. Seguim per la pista de terra, passem per l’explotació agropecuària de les Benerigues. Després de 150 m enllacem amb el GR-210 que en aquest punt continua per la nostra esquerra en direcció a Roda de Ter. Continuem per la nostra pista i en 500 m deixem la pista i el GR-210, per on tornarem després, i agafem el camí que puja per la dreta. Son 480 m en els que superem gairabé 90 m de desnivell per plantar-nos de nou a la carretera del parador.Com que volem veure de prop el castell i l’esglesia de Sant Pere de Savassona, creuem la carretera i seguim la pista que en menys de 200 m ens porta al conjunt de propietat privada, tal com indica el rètol de l’entrada. 

Documentada des del l’any 1035, l’església de Sant Pere és adjacent al recinte del castell de Savassona. D’un romànic sobri i elegant, consta d’una nau, que va ser sobrealçada, un absis amb cinc fornícules, i una absidiola. A la façana destaquen l’òcul i el campanar de cadireta amb dos ulls. En quant al castell, encara que avui és un edifici civil, té una llarga tradició de castell de terme. fundat el segle X sota la jurisdicció dels vescomptes d’Osona, va pertènyer als barons de Savassona -de qui prenen el nom la casa i l’actual espai natural.

Ens endinsem pel camí asfaltat fins a l’església que es troba en primer terme, fem unes quantes fotografies i tornem fins a la carretera que creuem fins a situar-nos de nou al camí que ens durà a Sant Feliuet.

Al voltant de Sant Feliuet trobem un seguit de grans blocs de gres, que s’han després del turó mateix a cuasa de l’erosió. Un d’aquests és la Pedra dels Sacrificis, un dels jaciments prehistòrics més interessants de l’espai natural. Diverses excavacions hi han descobert enterraments neolítics d’una antiguitat d’uns 4.200 anys, que inclouen un esquelet, i material de l’edat del ferro i de les èpoques ibèrica i medieval. El gran solc horitzontal ha donat peu a nombroses llegendes relacionades amb la bruixeria.

Una altra de les roques que forma part d’aquest grup de blocs és el Dau. Diverses excavacions hi han descobert sepulcres de fossa individualitzats, correponents a l’edat del ferro, d’uns 2600 anys d’antiguitat, a més de diverses sitges amb restes de ceràmica, carbó i fauna. El material recuperat es troba al Museu Episcopal de Vic.

Després de donar un cop d’ull al conjunt de blocs agafem el camí que puja vorejant el turó pel seu costat N, per una escala tallada a la pedra, i que ens acosta a l’ermita de Sant Feliuet.

Aquesta petita esglèsia, consta de dos estructures ben diferenciades: el cos preromànic, corresponent a la capçalera, i la part romànica, on s’ubiquen la façana principal, el campanar de cadireta i la porta principal. La noticia més antiga és del 1037, i encara al segle XIV era coneguda amb el nom de Sant Feliu de la Roca.

Un cop hem gaudit de les extenses panoràmiques que ens ofereix aquest turó, gairebé 300º, retornem sobre les nostres passes fins arribar darrere de la roca del Dau, des d’on caminarem en direcció NE fins a l’extrem del prat on cercarem el camí que s’endinsa pel bosc en direcció NW i que ens durà, de baixada, fins el Collet de Passarella. Cruïlla de camins. Ens incorporem de nou al GR-210 i el seguim en direcció E-SE. En aquest tram fruirem amb la panoràmica sobre el tancat meandre que forma el Ter. Arribats als voltants del Puig de Ter (Pal indicador) deixem la pista i agafem el camí que surt per la nostra dreta i que baixa en direcció SE cap el fons del Torrent de la Foradada el qual creuem per continuar en suau pujada en direcció E-NE, primer i N després encaminant-nos cap a Fussimanya.

Portem 7,7 quilòmetres quan sortim al carrer asfaltat de l’embarcador a l’urbanització i que seguim cap a la dreta en una forta pujada d’uns 120 m i en suau baixada després, passant per l’accés al restaurant de Fussimanya, i fins al final del carrer asfaltat. En aquest punt un corriol surt per l’esquerra (pal indicador) que baixa fins al fons del Torrent de l’Infern. El creuem i comencem a pujar uns 150 m fins enllaçar amb la pista que ve del Coll de Terrades i que seguim en direcció NW, planejant i baixant suaument fins que un parell de rampes curtes però ben dretes ens fan entrar en calor ràpidament.

Punt quilomètric 9,8 deixem la pista i agafem un camí que surt per la dreta i que puja de valent en direcció N-NW, al cap de 600 m i superats 100 m de desnivell creuem la carretera que ve del Parador i continuem pujant, suaument, uns 100 m fins enllaçar amb el camí del Parador al Monestir i que ja no deixem fins al seu final. Ara el camí voreja els turons del Quintà i de la Font, tot pujant i baixant i oferint-nos diferents punts on les panoràmiques son la principal atracció.

Arribem finalment a l’aparcament del restaurant que fa de recepció al recinte i que cal travessar pel seu interior per poder continuar els darrers metres que ens falten per arribar al monestir.

Sant Pere de Casserres és un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, i és l’únic monestir benedictí que es va fundar a la comarca d’Osona. Promogut per la vescomtessa Ermetruit, va ser consagrat l’any 1050, però aviat va passar d’abadia a priorat. Depenent de Cluny, va viure uns quant segles d’esplendor, durant els quals va destacar, el 1376, la investidura com a prior comendatari de Pere Martínez, el futur papa Luna, Benet XII d’Avinyó. Les pestes i les fams dels segles XIV i XV van arrossegar el monestir a una lenta decadència, que va culminar amb el virtual abandó, convertit en un habitatge de masovers. El 1931, el monestir es va declarar Monument Historicoartistic, i es va crear un patronat de restauració. La decada 1950-1960, l’arquitecte Camil Pallàs portà a terme importants obres de consolidació. Finalment, el 1991 fou adquirit pel Consell Comarcal d’Osona, que va promoure la restauració actual i el tractament museogràfic.

Després de la seva visita, previ pagament de 3,00€, i del posterior refrigeri per tal d’agafar forces retornem cap a Tavèrnoles.

El camí és el mateix fins arribar al Collet de Passarella, on en lloc d’agafar el camí de Savassona, per on havíem vingut, continuem per la pista del GR-210 que ens durà de nou al camí de les Benerigues des d’on només 1,3 quilòmetres ens separen de Tavèrnoles. Punt i final.