EL Puig de la Balma

Dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac son molts els itineraris que es poden recórrer. El parc disposa d’un seguit de tríptics corresponents a la xarxa d’itineraris senyalitzats, que ens permeten un coneixement aprofundit sobre el terreny.
Avui hem seguit el del Puig de la Balma, itinerari circular senyalitzat amb fites de color marró i que té com a punt d’inici i final la bonica població de Mura. Ruta planera i agradable que, tot seguint l’antic camí de Mura a Montserrat, ens apropa a la sorprenent construcció del puig de la Balma, un exemple excepcional de casa obrada a la roca.

Iniciem el camí al costat de l’església de Sant Martí, edifici romànic molt ben conservat tot i les múltiples transformacions que ha patit, i del qual en destaca el portal.

Baixem per la rampa empedrada en direcció a la riera que just tenim davant i la creuem. anem pujant per l’antic camí de Mura a Montserrat que com tots els antics camins que travessaven la muntanya havien de garantir en tot moment el trànsit de persones i animals de càrrega, i per això alguns trams eren empedrats. Cal observar amb deteniment la perfecció d’un treball que s’ha conservat durant segles.

Al final de pujada arribem al coll de la Creu de la Vila. Cert o no, diu la tradició popular que aquesta creu de ferro correspon a la tipologia dels petits monuments aixecats com a protecció contra la pesta que assolava l’Europa medieval. De passada, els pelegrins que feien el camí a Montserrat, en passar-ne pel costat, pregaven per algun parent malalt o per cridar la pluja. La realitat, però, ens dicta que l’origen de la creu és molt posterior.

El camí descendeix suaument creuant un parells de torrents abans d’enllaçar amb una pista que condueix al puig de la balma i a la Vila. Una curta drecera bastant dreta ens acosta a la pista que dur a la balma tot passant per sota de l’edificació més antiga del conjunt.

Encara que la major part de les balmes obrades del Parc Natural es troben enrunades, la del puig de la Balma està encara en funcionament. És la construcció d’aquest tipus més ben conservada de tot el massís. Avui, a més de les funcions tradicionals, el Puig presta serveis de residència-casa de pagès i de restaurant, i disposa d’una petita instal·lació museística dedicada a la feina al camp.

Tornem sobre les nostres passes fins arribar a la pista que va a la Vila. Com la casa de l’Obac o la Mata, la Vila és un altre exemple de mas crescut a base de l’annexió de les propietats circumdants, que havien quedat abandonades arran de les crisis de la pesta negra i les guerres de remença del segle XV. Tanmateix, no van poder superar la plaga de la fil·loxera i l’empenta de la industria.

Just a tocar de la casa trobem el camí que comença a baixar en direcció al torrent dels Codolossos tot vorejant el mas. Un cop arribats al torrent continuarem per la seva llitera fins que hem superat Cal Miqueló, en el punt que s’uneix a la riera de Nespres, i que el voregem pel seu darrere.

Tot just creuem la riera trobem el molí del Mig. Encara no fa uns trenta anys, oferia els serveis a la pagesia de Mura i de la rodalia. El molí era fariner, però també allotjava un trull, una premsa de vi i una turbina per generar corrent elèctric. Actualment es pot visitar com a museu.

Després d’una curta pujada per una rampa de ciment arribem a la carretera que dur a Rocafort per on arribarem a Mura un cop passat l’area d’esplai  del Raval.