Entre Agulles per les canals de Montserrat
Aquest itinerari circular ens endinsa en la zona més intricada del massís de Montserrat, on el nombre d’agulles ens fa perdre el compte fàcilment i les canals que les envolten ens conviden a recórrer-les, com de si un laberint es tractés, proposant el repte d’assolir la sortida sense arribar a perdre’ns.
Prendrem com a punt d’inici i final l’aparcament de Can Maçana des d’on prendrem la pista de la Roca Foradada que en direcció E ens eleva entre la resta de pins que queden després de l’incendi del 86. Aquest camí ara forma part del GR-172 que passant per Santa Cecília arriba fins al monestir de Santa Maria de Montserrat.
El camí va guanyant alçada i al cap de 10 minuts ens trobem amb el camí que per la dreta ens conduïria, en prop de 200 m, a les restes de l’església i del castell de Sant Pau Vell. Pal indicador.
Un parell de minuts ens separen del Collet de Guirló (803m), deixem una pista a la dreta que baixa en direcció al torrent de la Diablera, i després de 120 m arribem a un nou desviament. Pal indicador. Deixem la pista i prenem el camí que per la dreta puja en direcció a la Portella.
En menys de 10 minuts ens plantem a la canal que ens dóna pas a la regió d’Agulles. Es tracta d’un tram d’uns 10 m en el qual ens ajudarem de les mans per progressar. Un cop sortim de la canal la visió de les agulles ens convida a la contemplació mentre recuperem l’alè. En aquest punt, deixem la roca Gran de la Portella a la dreta i hem de fixar-nos en seguir les marques vermelles que per la nostra esquerra s’enfilen pel Serrat de la Portella. Superem un petit tram grimpant per arribar a l’altura de la Portella Petita que deixem a la nostra esquerra i continuem pujant i en arribar a l’altura de la Pelada i tenint com a referència a les Savines girem a la dreta per baixar fins al torrent, vorejant aquestes agulles.
Continuem pel torrent fins que es fa evident el seu final, a l’esquerra tenim l’agulla del Sol Ponent, llavors a la dreta la paret ens mostra un punt per superar-la. Amb l’ajuda d’unes cordes fixes ens situem al peu de l’agulla de la Peluda que deixem a l’esquerra i seguim pujant per darrera dels merlets i el Gep Llarg fins arribar a la base de l’agulla del Capdemunt que envoltem ascendint per la canal de la seva dreta ajudant-nos de les arrels que anem trobant.
Assolim el cim del contrafort W de l’agulla del Capdemunt que se’ns mostra com un excel·lent mirador de la zona. Continuem en direcció nord, baixem fins la base del Senatxo, que envoltem per la seva dreta, després li toca el torn a la Figuereta i seguint pel bosc, L’agulla dels Espeleòlegs ens barra el pas per lo que girem a la dreta fins a arribar , després d’uns quants metres a una petita placeta, a l’esquerra tenim la Saca Gran i a la dreta el Martell.
El nostre objectiu és baixar en direcció a la canal evident que separa el Carbassó i el contrafort del Martell i que amb l’ajuda d’unes cordes fixes, ens portarà al fons d’un torrent que pujarem en direcció nord. Arribem a un punt on tenim l’opció de treure el cap al buit de la paret nord d’agulles, i on el camí gira bruscamenten direcció SE per baixar a la recerca del torrent que aqui s’origina i que voreja l’agulla de la Podrida tornant a girar pujant en direcció est fins a arribar a un collet entre l’Agulla de l’Arbret i les Bessones.
Baixem per l’altre costat fins a arribar al fons de la canal per on ve el camí del refugi i que deixem a la nostra dreta. Seguim en forta pujada fins arribar a la part superior d’un contrafort i que ens serveix de mirador excel·lent de les Bessones, la Agulla del Arbret, la Miranda dels Ossos, la Panxeta i la paret nord de la Carnavalada. Prosseguim en ascens en direcció NE, voregem la Boteruda del Gra per la seva dreta i de nou baixem fins al següent torrent pel qual pugem en direcció N fins a la seva capçalera on girem cap al NE fins a assolir l’estret pas de la Tri-Roca. Un cop superat baixem deixant a la nostra esquerra igual que la Torta, l’agulla més alta de la regió (1098m).
Des d’aquest punt el camí baixa decidit a buscar el Portell Estret (1008m) o Coll d’Agulles. Enllacem amb el camí que porta al refugi per la Canal Ampla (marquesblanques) que seguim fins arribar a la base de l’Agulla Sense Nom on prenem el camí a Frares (marques blaves).
El camí emprèn una llarga pujada passant per darrera de la Caputxa, flanquejant la base de la paret W de la Mamelluda i tornant a pujar fortament, passant per darrera de la Nana i passant entre l’Elefantet i el Morro Pla. Tornem a baixar fins arribar a la base de l’agulla de la Nina que voregem per la dreta fins arribar al fons del torrent i ascendim per la canal en direcció NE. Al final de la pujada ens trobem envoltats per quatre monòlits de grans dimensions, el Bisbe al nord, la Monja al S, el Lloro a l’E i la Miranda del Lloro al NE.
Ara baixem fortament ajudant-nos amb els arbres i les seves arrels per la canal que formen el Lloro i la Monja fins que el camí abandona el torrent i torna a pujar per una canal que ha patit fortament l’erosió i on hem de ajudar-nos de tot allò que està subjecte a terra fins que arribem a una estreta canal que anem superant amb trams de cordes fixes, arbres, arrels …
Tot d’una la canal queda obstruïda per un bloc encastat i que només permet sortejar-ho introduint-nos en el buit que ha deixat entre ell i la paret i sortejar-ho fins col·locar-nos damunt seu. Hi ha una corda que segons com molesta més que una altra cosa, almenys de pujada. La darrera vegada que vaig passar la corda penjava per fora del bloc. Un cop superat continuem pujant seguint la mateixa tònica fins arribar al punt més alt del recorregut (1094m) en una bretxa entre el Frare Gros i un contrafort veí.
I després de la forta pujada ve la forta baixada, seguint la tònica de les arrels, els arbres, fins que arribats a les proximitats de la roca del Bacallà una cadena ens ajuda a baixar un tram lleugerament desplomat, arribem a la roca i girant a la esquerra en direcció E continuem baixant fortament fins arribar al últim pas equipat i el més llarg, uns 10 m. Es tracta d’un diedre canal amb un gran arbre en la seva capçalera al qual hi ha col·locades unes cadenes. També trobem uns travessers de ferro però que no arriben a formar una veritable escala per la separació existent entre ells.
Darrerament s’han col·locat alguns semicercles a manera d’agafament del que cada cop s’assembla més a una ferrada. En qualsevol cas per baixar l’opció més còmoda és utilitzar la cadena amb les mans mentre que amb les cames obertes busques suport a banda i banda del diedre.
Finalitzades les dificultats prosseguim baixant per un camí més còmode, una cinquantena de metres, fins al Coll de Porc (974m). Cruïlla de camins, cap migdia al refugi pel Pas del Princep, a llevant direcció Ecos i Montgròs i cap al nord el camí que recorre la base de la paret nord dels Frares Encantats.
Continuem per aquest últim i després d’un centenar de metres trobem la Font del Coll de Porc, una petita cisterna que recull l’aigua que sorgeix de la paret. El camí discorre per la base del Frare Gros, El Bastó del Frare, el contrafort de l’Asiatica, la Miranda del Lloro, El Bisbe, la Boleta Foradada, L’Agulla del Centenari i El contrafort de l’Ànec, abans de baixar més decididament i trobar-nos amb el camí que prové del Portell Estret i que deixem a l’esquerra. Seguim baixant i aviat enllacem amb el GR 172 que seguim en direcció W, passant per sota de la sorprenent figura de la Cadireta fins a arribar al encreuament del camí que porta a la Portella, per on vam anar a l’anada. Ara només queda seguir la pista del GR fins a l’aparcament.
NA: Fotografies fetes durant la travessa de Montserrat realitzada el 14 de juny del 2008