Històries que he llegit o m’han explicat: Anatoli Bukréyev

Anatoli Nikoláyevich Bukréyev (Анатолий Николаевич Букреев), transcrit en els mitjans anglòfons com Boukreev, (16 de gener de 1958, Chelyabinsk, 1 25 de desembre de 1997, Annapurna) va ser un escalador kazakh que va realitzar 7 ascensions a vuitmils sense ajuda d’oxigen suplementari. Tenia el títol de Màster d’Esports d’Alta Muntanya (1991). Bukréyev, malgrat el seu gran nivell, era relativament desconegut en la comunitat muntanyenca internacional fins a la temporada d’escalada de primavera de 1996 en la Muntanya Everest, on dotze persones van morir en una de les majors tragèdies en la història d’aquesta muntanya. En el seu llibre “L’Escalada”, Bukréyev explica la seva experiència d’aquest dia. Igualment, fa referència a aquest succés el llibre de Jon Krakauer, “Into Thin Air”, publicat a Espanya com Mal d’altura.
A l’hivern de 1997, Bukréyev estava intentant ascendir per cara sud de l’Annapurna I (8,078 m) al costat de Simone Moro, un muntanyenc italià de gran nivell i Dimitri Sobolev, un càmera de Kazakhstan, que estava documentant l’intent d’ascensió. El 25 de desembre al voltant de migdia, Bukréyev i Moro estaven fixant unes cordes en un coll a una altitud de 5.700 metres. Sobtadament, una cornisa es va deixar anar d’una aresta no visible des de la ruta d’ascens. L’allau va copejar a Moro i el va arrossegar 500 metres cap avall, molt poc per sobre del camp-1 (a 5.200 m). Afortunadament, Moro va quedar prop de la superfície i les hi va arreglar per desenterrarse. Incapaç de veure o escoltar alguna senyal de Bukréyev o Sobolev, va baixar al camp base de l’Annapurna des d’on va ser portat en helicòpter a Katmandú per ser operat de les seves mans en què presentava profunds talls.Les notícies de l’accident van arribar a Nou Mèxic, (Estats Units) el 26 de desembre, on es trobava Linda Wylie, actriu i activista social i núvia de Bukréyev, que va partir per Nepal al dia 28. Es van realitzar alguns intents per arribar al lloc de l’allau amb helicòpter però el inclement clima de final de desembre va impedir als equips de recerca arribar al camp-1. Hi havia esperances que Bukréyev i Sobolev haguessin aconseguit arribar-hi pels seus propis mitjans. El 3 de gener de 1998, l’equip de rescat va aconseguir arribar al campament, però el van trobar buit. Linda Wylie va fer pública, llavors, una ombrívola declaració a Katmandú: “Aquest és el final …. No hi ha cap esperança de trobar-viu.”
Linda Wylie va erigir un modest monument als peus de l’Annapurna. En ell, una placa recull una frase amb la que podria resumir la seva vida:

“Les muntanyes no són estadis on satisfaig la meva ambició d’èxits, són les catedrals on practico la meva religió. Jo vaig a elles com les persones van a l’oració. Des dels seus majestuosos cims veig el meu passat, son el futur i, amb una inusual agudesa , experimento el moment present … la meva visió s’aclareix, les meves forces es renoven. a les muntanyes jo celebro la creació. En cada viatge (a elles) neixo de nou. “