Mola de Colldejou des de Marçà

Imatge
la Mola de Colldejou

IBP: 80

Itinerari circular amb inici i final a l’estació de la RENFE de Marçà-Falset i que te com objectiu conèixer la Mola de Colldejou per un itinerari alternatiu al clàssic des de Colldejou al temps que fem servir el transport públic, ja de per si tota una aventura. La pujada es fa pel barranc de la Torre, Pla de la Fermada i Canal del Mig. La baixada pel Portell de Mora, Coll de Guix i Barranc dels Estrets.

A l’estació de Marçà – Falset està situat el restaurant Les Agulles, ningú diria per la seva ubicació que serveixen menjar tan elaborat com és el cas, quan el normal seria servir entrepans o menjar ràpid.
Tenen tant menú diari com menú de cap de setmana, fins i tot menú infantil. També preparen plats per a grups, a més de la típica paella, poden preparar, previ encàrrec, el que us vingui de gust. Arribar al final de l’excursió i que et tinguin preparat un bon dinar no té preu.
A l’interior el restaurant sembla acabat d’obrir, impecable, net i una decoració rústica però al mateix temps moderna, amb una barreja de pedra i fusta que dóna calidesa. És un lloc més que recomanable.

ITINERARI:

  • Km. 00,00 Estació de Marçà – Falset. Sortim de l’edifici de l’estació tot travessant el Bar -Restaurant esmenat, fora un ampli aparcament per cotxes que travessem per cercar la pista forestal que surt a l’esquerra en direcció E. El camí es va apropant a les vies del tren i aleshores canvia de direcció i baixa de manera pronunciada. Continuem en direcció al Mas d’en Crusat. Quan ens acostem el camí creua unes extenses vinyes que proporciones raïm a les bodegues Torres, tal com es pot veure a la seva web. Cap a ponent destaca la figura del Castell del Moro dalt d’un turó que s’aixeca al costat de Marçà.
  • Km. 01,21 Mas d’en Crusat. Es tracta d’un conjunt d’edificis agrupats en dos blocs, un d’ells netament posterior. El més antic presenta una planta complexa, en forma d’U de braços desiguals. La façana principal, orientada al Nord, amb façana en angle, presenta tres tipus d’edificacions i el cos central fou refet darrerament, amb dues plantes i cobert per teulada a dos vessants. Les dues ales són de planta baixa i una galeria de 17 arquets, amb una llargada de 16 m i 4 m d’ample, cobertes per teulada a una vessant. Una d’elles té la meitat de llargada que l’altra. L’altre edifici, de tendències modernistes, presenta un sol bloc amb planta irregular, i és mancat d’interès formal. El mas disposa d’abundant aigua canalitzada i emmagatzemada en dues àmplies basses i una caseta de repartiment. Hi ha també alguns edificis auxiliars. Havia estat una important finca. El segle passat sofrí nombroses vicissituds, ja que, abandonat temporalment quan la Guerra del Francès, fou ocupat i convertit en caserna i presó. Patí també durant les guerres Carlines. Durant aquell temps la propietat fou repartida en tres parts entre els descendents i ha arribat a avui considerablement fragmentada. El mas continua habitat pels masovers d’un dels actuals propietaris, i les altres parts són d’estiueig. Enllacem amb el PR C-92. El camí creua els edificis del mas cap a l’esquerra, passant entre dues construccions, a la dreta veiem una reixa que dona accés a un pati interior amb una gran palmera.
  • Km. 01,41 Sortim a una pista forestal. Per l’esquerra continua el PR C-92, el deixem i continuem per la dreta. Després d’un puja i baixa sortim a la carretera asfaltada.
  • Km. 02,21 Carretera TV-3001. Per la dreta aniríem a petar a Marçà, per l’esquerra a la Torre de Fontaubella. Prenem aquesta direcció fins trobar una pista forestal que baixa per la dreta.
  • Km. 02,50 Bifurcació. Prenem la pista forestal que baixa a creuar la riera de Fontaubella en un marcat revolt a dretes.
  • Km, 02,65 Bifurcació. Després d’un marcat revolt a l’esquerra, deixem a la dreta la pista que dur a Mas de Magrinyà i continuem entre camps emparats per murs de pedra.
  • Km. 03,34 Bifurcació. A la dreta tenim el Camí dels Maquis en lleugera pujada i que segueix el Barranc dels Estrets i que és per on tornarem, agafem el camí de l’esquerra anomenat del Solà Comú que baixa per creuar a gual el Barranc de la Torre, com sempre en funció del seu cabdal ens pot presentar més o menys problemes. Un cop creuat el camí va pujant progressivament.
  • Km. 04,52 Deixem un altre pista forestal que va a les Casotes i que després s’ajuntarà amb el nostre camí. Cap a ponent veiem les moletes de la Tossa del Mal Pas.
  • Km. 04,84 Sortim a una mena de collet i enllacem amb un altre pista forestal més neta. A l’esquerra tenim la Punta de la Font del Pi (476m). Se’ns obre una panoràmica cap al nord amb Falset i les seves muntanyes en direcció NO. Continuem cap a la dreta en direcció E-SE.
  • Km. 04,96 Bifurcació. Pal indicador. Deixem a la dreta la pista forestal que du a la Caseta del Xima i a la Font de Fontesaubelles. Continuem pujant per la carena veient la Torre de Fontaubella cap al NE.
  • Km. 05,36 Bifurcació. Deixem la pista i agafem el camí de la dreta, després d’un centenar de metres passem per les runes de la Caseta del Sord i continuem fins trobar una pista forestal.
  • Km. 05,57 Ens trobem una pista cimentada que per l’esquerra arriba a la pista que hem deixat abans i per la dreta baixa cap a la Caseta del Cosme. Al fons ja veiem la muralla de la Mola. Travessem la pista cimentada i continuem pujant pel mig del bosc.
  • Km. 06,24 Bifurcació. Fita. Deixem la pista forestal i agafem el corriol que surt per la dreta en direcció S-SO. La pujada s’accentua mentre ens encaminem decidits cap a les parets dels cingles de la Mola. Passem per les runes del Coral de Cal Vicenç, la pujada s’accentua a mesura que ens acostem als cingles.
  • Km. 07,00 Arribem a l’alçada del torrent que origina la canal del Mig per on ens proposem ascendir. El camí es va tornant més tartera el que dificulta la progressió. Si ens girem podem veure la silueta del Montsant.
  • Km. 07,38 Estem als peus del darrer tram de la canal que es presenta abrupte i encaixonat com no podia ser d’una altre forma. Deixem un camí que discorre per la base de la paret de E-O, a la dreta en la paret veiem escrit amb pintura vermella C.FOSCA i una fletxa indicant la direcció. Pugem per dins de la canal ajudant-nos de les mans en algun pas.
  • Km. 07,62 Sortim de la canal, deixem el camí i girem cap a l’esquerra en direcció a una prominència prou evident per tal de gaudir de les vistes.
  • Km. 07,89 Arribem dalt de la Roca del Llamp i gaudim de les vistes cap al nord, destacant la Serra del Montsant i les terres del Priorat. Continuem en direcció E-SE i abans d’arribar a una torrentera i sense perdre alçada girem en direcció S cap a una construcció de pedra seca ben visible.
  • Km. 08,26 Pouet de la Mola. Construcció de pedra seca per protegir l’apreciat contingut d’aigua. Uns metres a la dreta hi ha un altre construcció tipus barraca que ens pot fer d’aixopluc en cas d’anar a maldades. Continuem en direcció SE cap a una gran bassa.
  • Km. 08,37 Bassot de la Mola. Girem cap a l’esquerra en direcció E cap el Castell.
  • Km. 08,79 Castell de la Mola. Construcció de secció circular d’una sola planta. És bastit d’obra seca i possiblement hauria estat cobert amb una falsa cúpula. La bibliografia el situa cronològicament a mitjan segle XIX, però tenint en compte la seva factura d’obra popular, molt comuna a la zona, es fa força difícil la seva datació. Continuem fins arribar a la vora del cingle.
  • Km. 08,96 Cingle Gran. Ja no podem continuar. Bon lloc per fer una aturada i gaudir de les vistes de les terres del Priorat, el Baix Camp i la veïna Serra de Llaberia. Agafem el corriol que ressegueix el cingle en direcció SO.
  • Km. 09,14 Comencem a baixar i el camí fa un revolt molt marcat per evitar una canal que baixa dreta. Circulem per una terrassa a un nivell inferior, és l’anomenat Racó dels Caragols. Un gran Teix que creix en una petita terrassa a un nivell inferior, en plena cinglera, i que creix sobrepassant la terrassa per la que caminem, ens sorprèn de gran manera. Obviem els corriols poc marcats que trobem a ma esquerra i seguim les marques blaves en una llarga baixada en diagonal en direcció SO mentre perdem alçada poc a poc.
  • Km. 09,82 El camí fa un revolt molt marcat en un tram esglaonat per la roca i pren direcció S.
  • Km. 10,28 Bifurcació. Ens unim al GR-7.3 que ens apareix per la dreta. Aquesta variant del GR-7 s’inicia al Pla d’en Cervera per tal de pujar a la Mola i es tornar a fondre al Coll del Guix, cap a on anem. Si aixequem la vista en direcció SO cap a la propera Serra de Llaberia podem albirar la Foradada.
  • Km. 10,68 Coll del Guix (631m) Cruïlla de camins. Pal indicador. Ampla clariana del bosc on ens topem amb la pista forestal que per l’esquerra ve de Colldejou i per on discorren, el ja esmentat GR-7 i el PR-C 88 o ruta del Carrasclet que uneix les poblacions de Reus i Capçanes. En direcció SE puja el camí que vorejant la cinglera de la Miranda s’uneix més amunt amb el PR-C 96 que puja des de Colldejou pel Barranc del Bullidor i es dirigeix cap a Pratdip. En direcció S-SO surt la drecera d’en Ramon que puja dret a la Miranda (lo Molló). Nosaltres continuem per la dreta continuant per la pista forestal en direcció E.
  • Km. 11,23 Bifurcació. Pal indicador. Deixem a l’esquerra la pista per on continuen tant el GR-7 com el PR-C 88 en direcció al Portell de Llaberia pels Revolts i continuem per la pista de la dreta.
  • Km. 12,25 Després d’obviar un parell de pistes que ens trobem per la nostra esquerra, passem pel costat de la bassa de Massanes que recull l’aigua de la font del mateix nom que hi ha una mica més amunt.
  • Km. 12,32 Alzina de l’Escoda. Arbre amb un tronc important malgrat que té les branques més grosses tallades i que sobreviu a tocar del camí.
  • Km. 12,55 Bifurcació. Pal indicador. Creuem el rierol que s’origina a la Font de Massanes en el punt que apareix el camí que baixa del Portell de Llaberia i per on discorre el PR-C  53 a Falset pel camí de la Massana.
  • Km. 12,78 Bifurcació. Creuem el torrent i deixem la pista forestal que continua per la dreta i busquem el corriol que s’origina en una ampla clariana on es pot apreciar que els vehicles maniobren per canviar de direcció. Degut a això al principi el camí està una mica desdibuixat i costa d’agafar-lo. Hem de continuar en direcció NO. El camí ressegueix el rierol per la seva banda esquerra i a l’arribar als estrets, originats per les crestes d’en Jan  gira a O-NO, per tornar a agafar direcció NO una mica més endavant, sempre encaixonat entre el contrafort del Castellnegral, amb roques acinglerades a l’esquerra i el rierol a la dreta.
  • Km. 14,28 Bifurcació. Per la dreta ens apareix la pista forestal que hem deixat en la bifurcació anterior i continuem per ella, és el anomenat Camí dels Maquis.
  • Km. 14,98 Bifurcació. Per la dreta surt el camí del Solà Comú per on hem anat per pujar a la Mola. A partir d’aquí fem, a la inversa,  el mateix camí que a l’anada fins arribar a l’estació.
  • Km. 18,24 Estació de Marçà – Falset. Inici i final de l’excursió. Un bon lloc per recuperar forces.

[vimeo http://vimeo.com/79672594]