Montserrat: Integral Agulles – Frares Encantats – Ecos

Itinerari circular amb inici i final a l’aparcament de Can Maçana i que enllaça els camins de la part alta de les regions d’Agulles, Frares Encantats i Ecos. Les vistes mentre circulem per les parts més altes son espectaculars i a vegades de vertigen. S’ha de tenir en compte però, que es tracta d’un itinerari amb continues pujades i baixades per canals i lliseres de roca amb trams on es necessari progressar, unes vegades trescant, altres ajudant-nos dels mitjans naturals com son la vegetació o la pròpia roca i altres amb medis artificials com son cordes o cadenes per tot això cal estar habituat i tenir la forma física necessària per afrontar aquests obstacles sense angunies. També cal observar que en cas d’anar en grup i en funció de les aptituds és més que recomanable l’ús del casc i no estaria de més portar una corda per tal d’assegurar el tram de la cadena de pujada a la Miranda dels Ecos i la baixada per la canal dels Micos.

El tram des de l’aparcament fins al Collet de Guirló és comú a l’anada i a la tornada.

• Km. 0,00 (715m) Sortim de l’aparcament i agafem la pista que puja ràpidament (E). Passem la barrera que impedeix el pas de vehicles i als pocs metres deixem una pista a la dreta que enllaça, més avall amb el camí del Bruc als Pallers.
• Km. 0,45 Mirador de Can Maçana. Magnífiques vistes cap el Nord amb un plafó descriptiu. Continuem vorejant el turó on es troben les restes del Castell de la Guàrdia.
• Km. 0,77 Bifurcació amb pal indicador. Deixem a la dreta el camí que porta a Sant Pau Vell. Continuem per la pista que gira a l’esquerra.
• Km. 0,89 Collet de Guirló (805m). Una ampla esplanada on als anys 70 encara s’arribava amb cotxe (amb dificultats) i es feia servir d’aparcament. Deixem a la dreta una pista en baixada que podem agafar per anar, per la Cova Tapada, a l’Era dels Pallers o a enllaçar amb la pista que hem deixat a la dreta a Can Maçana. Continuem rectes.
• Km. 1,03 Bifurcació. Pal indicador. Deixem a l’esquerra el camí que porta al Monestir passant per Santa Cecilia (GR 172 la Mussara-Bellprat) que és per on tornarem. Continuem pel caminet que puja tot vorejant el peu de la muralla oest d’Agulles.

• Km.1,57 Ens trobem al peu de la cara N de la Portella Gran, a la nostra esquerra una canal empinada amb bons agafadors ens situarà a dalt de la Portella.
• Km. 1,61 la Portella (885m) Entrada natural a la regió d’Agulles, deixem a la dreta el camí que baixa en direcció al refugi Vicenç Barbé i ens enlairem per l’esquerra pel contrafort de la Serrat de la Portella seguint marques vermelles (N). Superem un tram amb la ajuda dels arbres i una canaleta que ens deixa a replà de la paret E de la Portella Petita. Continuem el camí fins arribar a l’alçada de la Roca de la Pelada on el camí gira cap a la dreta per anar a buscar la canal arbrada entre les Savines i els Merlets per on anem pujant.
• Km. 1,92 la canal s’estreny, si seguim rectes tindrem una bona vista de la paret W d’Agulles, a la nostra esquerra tenim l’agulla del Sol Ponent i a la dreta una canal de roca bastant dreta equipada amb cordes per on pugem. A la dreta tenim les curtes parets N dels Merles i del Gep Llarg a l’esquerra l’agulla del Capdamunt. Girem a la dreta, cap al Gep Llarg, superem un tram per la roca girant cap a l’esquerra i entrar a la canal E de l’Agulla del Capdamunt que superem amb l’ajuda de la vegetació, troncs, arrels, etc, sortim a la dreta per la roca.
• Km. 2,07 Arribem a una bonica terrassa amb bones vistes de la banda NW de la regió. Continuem baixant a buscar la canal arbrada, deixant a l’esquerra el Senatxo i pugem suaument fins que l’agulla dels Espeleòlegs ens barra el pas i hem de girar cap a la dreta.
• Km. 2,17 Collet que formen la Saca Gran, a l’esquerra, i el Martell a la dreta, continuem de baixada fins que la canal es converteix en una canaleta entre les dos roques veïnes. Baixem amb cura aprofitant les arrels d’un boix i després les irregularitats de la canaleta. Un cop baix girem cap a l’esquerra i anem pujant en direcció Nord.
• Km. 2,33 Deixant uns metres enrere el camí arribem a la mateixa vora del precipici que forma la paret nord d’Agulles. A la nostra dreta veiem l’agulla de l’arbret i més enllà la Miranda dels Ossos. Tornem al camí que ara baixa en direcció SE vorejant la Podrida i després gira a l’esquerra en direcció E remuntant un altre canal arbrada.
• Km. 2,50 Ja estem al collet que formen, a l’esquerra l’agulla de l’arbret i a la dreta les Bessones, continuem baixant pel cantó oposat al que hem pujat. Un cop al torrent deixem a la dreta el camí que es dirigeix cap el refugi i continuem rectes a buscar un altre canal arbrada que haurem de superar amb l’ajuda de troncs i arrels.
• Km. 2,65 Un cop dalt ens sorprèn un altre terrassa amb vistes, estem envoltats per grans agulles i que l’espai que ens deixa el torrent ens permet admirar, a l’esquerra la paret E de la Bessona Inferior, enfront l’agulla de l’Arbret i a la dreta l’agulla dels Ossos. Deixem la terrasseta i tornem a ficar-nos al bosc pujant una ampla canal, tot vorejant la base de la Panxeta i la Boteruda del Gra que deixarem a la nostra esquerra, després d’un collet tornem a baixar a buscar el següent torrent per on pujarem uns metres en direcció nord fins que encarem les roques que tenim a la dreta.
• Km. 2,89 Arribem a la Tri-roca i hem de passar per un estret passadís que formen dues d’aquestes roques. Continuem baixant girant cap al nord vorejant la Mà o la Torta, el cim d’aquesta agulla és el punt més elevat de la regió (1098m) i girem accentuant la baixada (SE). Abans d’arribar al coll gaudirem d’una magnífica vista de l’agulla anomenada la Boleta del Portell Estret i la seva vertical paret nord.
• Km. 3,08 Portell Estret (1008m). Bifurcació. Pal indicador. Aquesta és la porta d’entrada nord a la Canal Ampla que separa naturalment les regions d’Agulles i Frares Encantats. Per l’esquerra, tot baixant, aniríem a petar al GR esmentat anteriorment, seguim per la dreta baixant per la Canal Ampla trobant marques de color blanc.
• Km.3,15 Bifurcació. Estem als peus de l’Agulla Sense Nom, deixem el camí que ens portaria fins el refugi i prenem el de l’esquerra en direcció E-SE, seguint marques blaves, travessem un torrent i continuem pujant. Deixem a la nostra dreta la Campana o agulla Vicenç Barbé i continuem pujant fins a topar amb la paret W de la Mamelluda, girem a l’esquerra per una cornisa arbrada i quan arribem al final girem a la dreta i tornem a pujar una canal que ens porta als peus de la cara N de la Nana.
• Km. 3,39 Estem als peus de la cara N de la Nana ara ens dirigim en direcció NE a cercar la paret W del Morro Pla que voregem per l’esquerra i continuem pujant amb la mateixa tònica i anem a passar entre la cara N d’aquesta roca i la cara S de la primera agulla del serrat del Centenar. La voltem per la seva dreta i comencem a baixar cap el fons del torrent.
• Km. 3,60 Estem als peus de l’agulla de la Nina al cap d’un dels torrents que formen més avall el torrent del Lloro. Tornem a pujar (E-NE).
• Km. 3,73 Terrasseta per recuperar forces, a l’esquerra tenim el Bisbe, davant el Lloro, a la dreta la Monja i si ens girem veiem la Nina, la Boleta Foradada i les Agulles del Centenar. Baixem molt en compte per la canal entre el Lloro i la Monja (S) agafant-nos on podem i amb cura de no tirar pedres. Aquest és el propi torrent del Lloro que més a baix s’uneix amb el de la Nina.
• Km. 3,91 Bifurcació. Hem d’estar atents per no continuar pel torrent passant per sota del Dit i agafar la canal que per l’esquerra ens durà en direcció al Frare Gros. A l’inici hi ha un caos de roques, terra i troncs de tota mena com a resultat de les freqüents esllavissades. Això ens servirà de referència. Un cop superat aquest batibull encarem la canal de la dreta (E-NE). Tram amb cordes fixes, sortida amb troncs i arrels. Encarem un altre canal amb corda fixa, dalt girem lleugerament a l’esquerra. Anem a parar al tram de la roca encastada. Hi ha una corda que es pot fer servir per pujar o bé per lligar la motxilla, aleshores passarem pel forat que hi ha entre la canal i la roca encastada. Per a mi és la millor opció. Un cop dalt recuperem la motxilla i continuem pujar trobant encara un altre tram amb corda fixa.
• Km. 4,10 Arribem a un collet molt estret (1109m). A l’esquerra tenim el Frare Gros. Voltem per la dreta un pas un xic aeri que la vegetació minimitza i comencem a baixar, al final trobem una cadena que ens ajuda a situar-nos al peu de la paret N del Bacallà o l’Enclusa, girem a l’esquerra (E) i continuem baixant per l’ampla canal.
• Km. 4,29 Tram de les travesses. En aquest tram cada cop hi ha més mitjans artificials, la clàssica cadena lligada a l’arbre, unes grapes semicirculars i les no menys clàssiques travesses de ferro. La qüestió es fer servir allò que ens vagi millor i amb més seguretat. Continuem baixant sense cap més entrebanc.
• Km. 4.35 Coll de Porc (974m) Cruïlla. Pal indicador. Per l’esquerra aniríem a trobar-nos amb el camí que baixa del Portell Estret, tot resseguint la part baixa de la paret dels Frares Encantats, per acabar enllaçant amb el GR esmentat abans, per la dreta podríem anar a cercar el camí del Torrent de les Grutes o continuar cap el refugi Vicenç Barbé pel Pas del Príncep. Continuem rectes en direcció al Coll del Miracle (SE). El camí és planer.
• Km. 4,74 Coll del Miracle (979m). Bifurcació. Per l’esquerra el camí baixa al GR esmentat per la Canal del Miracle, també podríem optar per agafar el camí que surt als pocs metres d’iniciar la baixada, i que ens duria al Salt de la Nina tot resseguint el peu de la muralla d’Ecos per un camí també amb trams equipats. Continuem pel mateix camí que dúiem.
• Km. 4,78 Bifurcació (977m). Deixem el camí i agafem la drecera que per l’esquerra s’enfila per la roca que pintat en blau ens senyala la direcció: ECOS ->. Si fins ara la tònica era pujar i baixar canals en el tram d’Ecos la tònica son les clapes i ressalts de roca que haurem de pujar i baixar, per tant s’ha d’estar molt a l’aguait de les senyals per no acabar en un lloc diferent del desitjat. Es tracta del recorregut del Pas de l’Esfinx. Pugem amb força seguint aquesta tònica (SE),
• Km. 4,93 (1040m) el camí es torna més suau. La nostra referència ha de ser el conjunt de roques que formen les Roques dels Aurons i l’Esfinx, doncs haurem de passar pel collet que formen aquestes.
• Km. 5,26 (1103m) després d’una pujada més forta el camí gira a l’esquerra (N) i trobem una corda que en cas de trobar el terreny humit ens pot ser d’ajuda. El camí als pocs metres torna a girar a SE i puja decidit cap el collet.
• Km. 5,44 (1146m) Pugem una canal que ens situa al llarg llom que uneix la Miranda dels Aurons i l’Esfinx. Voltem cap el Nord i ens acostem a la fantàstica terrassa mirador que forma la Miranda. Les regions dels Frares Encantats i Agulles es mostren cap a ponent i les roques dels Ecos a Llevant. Ara el camí va pujant i baixant ressalts de roca tot vorejant el torrent que baixa cap el Bassal dels Avellaners i recorrent després ja de baixada la base de les Roques de la Nina i l’Agulla Lluís Estasen.
• Km. 6,12 (1114m) Bifurcació. Per la dreta baixaríem al Bassal dels Avellaners i podríem tornar cap a la Portella passant pel Coll de les Comes, Coll del Miracle, Coll de Porc i Pas del Príncep. Continuem per l’esquerra pujant pel  camí que segueix el torrent ajudant-nos amb tot allò que la natura ens proporciona.
• Km. 6,21 (1147m) Bifurcació, Una paret ens barra el pas, per la dreta aniríem a enllaçar amb el camí del Montgròs tot baixant per la canal que hi ha entre el Patufet i la Salamandra. Continuem per l’esquerra cercant la canal que puja entre els arbres.
• Km.6,25 (1170m) Ens trobem amb un tram de paret bastant vertical amb una canaleta a la seva esquerra. Una corda i una cadena ens ajudaran a superar aquest tram que ens prendrem amb la calma necessària en funció de com anem de forces. Al sortir empalmarem amb unes cordes que van força bé, doncs encara que ja no és tan dret si que degut a l’erosió fa de mal passar.
• Km. 6,26 (1210m) Sortim al collet que formen la Miranda dels Ecos, a la dreta i el Eco Inferior a l’esquerra continuem baixant per la banda N fent una petita volta tot vorejant la Miranda per tal d’arribar a l’extrem nord d’aquesta allargada roca i abastir el cim.
• Km. 6,36 Miranda dels Ecos (1223m) 100 cims. Cim allargassat de N a S i que té, al meu parer, una de les panoràmiques més boniques de Montserrat, tan sols el veí Eco Superior ens priva del 360º. Punt culminant de l’excursió. Val la pena aturar-se i gaudir del moment. Continuarem per on hem vingut fins assolir l’extrem nord i girar a la dreta per baixar per la canal (S).
• Km. 6,42 Trobem una corda que ens ajuda a baixar amb més fluïdesa gairebé fins al final de la canal.
• Km. 6,47 Compte de no continuar canal a baix, s’ha de continuar girant cap el NE, vorejant la paret S de l’Eco Superior, per anar a buscar la canal que baixa entre aquest i el Camell d’Ecos.
• Km. 6,51 Bifurcació. Si seguim recte amunt aniríem fins el collet que formen les roques esmentades en el punt anterior. Abans de que es fer malbé per les pluges, el camí equipat que ve des del Coll del Miracle arribava fins aquest punt després de pujar una darrera xemeneia equipada amb una corda. Continuem baixant per la dreta.
• Km. 6,67 Entrada a la Canal del Micos. Trobem un cable que a manera de passamans ens ajuda a situar-nos a la canal. Aquesta canal no te cap equipament i haurem de baixar en compte fent la mona per les branques i arrels d’uns teixos que tan aviat ens ajuden com ens fan nosa, tenint que fer una maniobra certament exposada. Després dels arbres la baixada la farem ajudant-nos de la canaleta del fons del díedre que forma la canal per anant posant els peus i buscant alguns forats i regletes per les mans. Sortim baixant amb tendència a la dreta i trobem un altre passamans de cable que ens fa anar més ràpids.
•  Km. 6,79 Canal del Migdia. Bifurcació. Pal indicador. Per la dreta podríem optar per anar a Sant Jeroni pel Camell homònim, o seguir tota la canal per anar a buscar els diferents camins del sud de la serralada o anar cap el Montgròs per la Font de la Cadireta i la Salamandra. Pugem per l’esquerra en direcció al coll.
• Km. 6,86 Portell de Migdia (1029m) Baixem per la canal de la Font del Llum.
• Km. 7,14 Bifurcació a la Font del Llum. Val la pena desviar-se per visitar aquest indret.
• Km. 7,19 Font del llum. Si no la millor, una de les més excel·lents de la muntanya. Raja del cor de la roca, en una concavitat natural d’uns tres o quatre metres de fondària, justament sota una grandiosa llenca de roca despresa del cingle del Camell d’Ecos i que, arrambada, descansa al pendent del bosc i forma balma triangular que dona accés a la font. El nom és degut a que calia llum per abastar l’aigua de la petita cova. Tornem per on hem vingut fins a la bifurcació. Continuem avall.
• Km. 7,50 Bifurcació. Després d’unes quantes llaçades arribem a la connexió amb el GR. Per la dreta continua el camí de la Font del llum, que així és com es deia el camí que anava de Santa Cecilia a la font, el tram pel que continuem per l’esquerra no existia fins a la construcció – creació del actual GR.
• Km. 8,50 Bifurcació. Deixem a la dreta el camí que baixa a la Creu de Regató al costat de la carretera.
• Km. 8,59 Tram equipat amb una cadena de passamans. Sense complicacions.
• Km. 8,67 Deixem a l’esquerra el camí de la canal del Miracle. Abans del GR aquest camí començava a la Creu Regató, esmentat abans. Continuem pel GR.
• Km. 9,32 Deixem a la dreta el camí que baixa a la carretera, en el punt on surt el camí del Casot, passant per la font de Sant Josep i l’indret anomenat la Plaça de Catalunya. El tram des del camí de la canal del Miracle fins aquí no existia, es va fer amb el GR.
• Km. 9,81 Deixem a l’esquerra el camí que ens permetria anar al Portell Estret o al Coll de Porc.
• Km. 10,08 Passem per sota de la Cadireta d’Agulles.
• Km. 10,17 Deixem a l’esquerra el corriol que puja a la Foradada.
• Km. 10,98 Arribem a la bifurcació amb el camí de la Portella. Continuem baixant per on hem pujat a l’anada.
• Km. 11,99 Aparcament de Can Maçana. Fi de l’excursió.

Cal tenir en compte que caminant per Montserrat, degut a la seva morfologia, el GPS sovint no ens ubicarà correctament, és per això que no ens podem refiar 100 per 100.