Estanys i cims entre la Cerdanya i Andorra

Refugi de les Pollineres – Refugi de l’Illa – Refugi de Montmalús – Refugi de les Pollineres.
Itinerari circular de tres dies de durada amb inici i final a l’aparcament de l’àrea recreativa que hi ha al voltant del Refugi de les Pollineres tot cercant estanys i cims emblemàtics dins d’un recorregut el més lògic i atractiu possible. Les pernoctacions es van fer al refugi de l’Illa, la primera nit, i al refugi de Montmalús, la segona.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Primer dia: Àrea recreativa de les Pollineres – Refugi de l’Illa.
Km. 0,00 Sortim per la pista que porta al Cap del Rec, a la nostra esquerra deixem la pista que puja fins el refugi dels Estanys de la Pera i que resta tancada, als pocs metres trobem el camí que puja al refugi dels Estanys de la Pera i per on discorre el GR-11.10 (NW). Pal indicador. El camí guanya alçada pel mig del bosc travessant la pista un parell de vegades.
Km. 1,08 A la nostra esquerra el torrent forma un salt d’aigua.
Km. 1,43 Sortim de nou a la pista i la tornem a deixar per la nostra dreta superant un ressalt.
Km. 1,82 Refugi dels Estanys de la Pera (2357m). Voregem el refugi per la dreta i continuem per la pista que deixem al pocs metres per dirigir-nos cap el NW.
Km. 2,35 Clots del Port, prats plens de mulleres, a partir d’aquí la pujada es fa més notòria. Voregem la Tossa del Sirvent (2749m) cap a l’esquerra en direcció al port ben visible.
Km. 3,27 Port de Perafita (2573m)Pas fronterer amb Andorra, vistes espectaculars sobre la vall de Madriu. Baixem seguint les marques del GR per prats i mulleres.
Km. 4,40 Passem a tocar de l’estany de Perafita.
Km. 5,37 Deixem el GR i pugem pel costat d’un torrent sense gaire traça de camí en direcció NE per tal de superar el contrafort que baixa de la Tossa Plana. Un cop a dalt sortirem a uns prats i continuarem a buscar el GRP.
Km. 6,14 Enllacem amb el GRP-HRP que travessa els Pirineus i el seguim en direcció E-SE en suau pujada.
Km. 6,87 Collada de la Maiana (2426m) A l’esquerra tenim el Pic de la Maiana (2519m) i a la dreta la Tossa Plana (2616m). Comencem a baixar de manera ben marcada.
Km. 7,09 Trobem una tanca de ferro que resulta més fàcil passar per sobre del mur que obrir-la. Travessem un prat i entrem al bosc per on baixem de manera pronunciada.
Km. 8,83 Arribem als prats de l’Estall Serrer, al fons de la Vall de Madriu, deixem a l’esquerra una cabana de pedra.
Km. 8,93 Deixem a l’esquerra el camí que enllaça amb el GR-11 a l’alçada de la barraca de la Farga d’Andorra (Pal indicador) i continuem rectes per travessar un pont de troncs.
Km. 9,26 Cruïlla amb el GR-11, per l’esquerra aniríem a Andorra la Vella – Escaldes – Engordany per la dreta al refugi de Riu dels Orris, primer, i al refugi de l’Illa, després. Per davant (E) surt el camí que puja a l’Estany Blau. (Pal indicador). Seguim les marques circulars grogues amb molt de compte de no perdre-les. El camí salva el desnivell de manera directa, primer pel bosc i després per trams de tartera de blocs i plantacions de nerets.
Km. 11,23 Arribem dalt de la bora de l’estany que queda enclotat més avall. Pal indicador. Continuem pujant, amb la mateixa tònica, en direcció SE a cercar el coll evident que es veu per sobre dels nostres caps.
Km. 11,62 Ara ja estem dalt del coll (2609m) que formen a la dreta el Turó de l’Estany Blau (2636m) i el contrafort que baixa del Cap dels Agols (2665m). Amplia panoràmica vers el SE: la Muga, Tossa de Vallcivera, la Portella i la Tossa Plana de Lles. Continuem sense camí evident en direcció E, primer i un cop tenim a la vista els Estanys de Gargantillar girem a NE per tal de vorejar-lo per la seva riba nord.
Km. 12,48 Estany gran de Gargantillar girem en direcció E-SE per cercar el estany petit, ja tenim a la vista l’Estany Forcat però en comptes d’acostar-nos el deixem a la nostra dreta i ens dirigim cap un altre estany més petit que voregem també per la seva riba nord.
Km. 13,72 Deixat enrere l’estany hem de vorejar l’esperó que baixa de l’Alt de Gargantillar o Pic dels llops i anar a cercar el torrent que baixa cap a l’Estany Rodó i l’Illa, per on baixem.
Km. 14,67 Voregem per l’esquerra l’Estany Rodó per grans blocs de pedra.
Km. 14,85 Quan ja tenim el refugi a tocar el cabdal de l’aigua que baixa de les comportes de l’embasament de l’Illa ens obliga a pujar en direcció a aquestes i cercar el millor gual possible.
Km. 15,12 Refugi de l’Illa (2840m). Final d’etapa. El refugi es va inaugurar l’any 1981, és gran i molt ampli. Disposa de 2 habitacions amb lliteres sense matalàs, llar de foc, taula per cuinar i aigua al costat gràcies a una mànega que la capta més amunt. He d’aclarir que el raig era ínfim i que vam acabar agafant l’aigua de les comportes afegint-li les pastilles potabilitzadores pertinents .
Segon dia: Refugi de l’Illa – Refugi de Montmalús.
Km. 0,0 – 15,12 Agafem el camí que puja en direcció a l’embasament deixant el refugi a la nostra esquerra. Passem per sota i pugem per la seva banda dreta.
Km. 0,16 – 15,28 Un cop dalt veiem el baix nivell de l’aigua degut sens dubte a l’obertura de les comportes. El camí continua pel marge dret en direcció NE per després girar a SE en suau pujada.
Km. 0,45 – 15,57 Cruïlla de camins. El GR-11 continua cap a la dreta en direcció SE cap el Pla de Vallcivera, nosaltres continuem per l’esquerra en direcció NE.
Km. 0,97 – 16,09 Per la dreta trobem traces del camí que puja al Pas Alt de Ríbuls.
Km. 1,35 – 16,47 Desguàs de l’estanyet que trobem al peu de la pala que baixa de la Portella dels Pessons. A partir d’aquest punt s’incrementa la pendent.
Km. 2,51 – 17,63 Pic dels Pessons o del Gargantillar (2864m). Davant nostre, en direcció nord, s’obre el circ dels Pessons, ens podem entretenir a enumerar tots els estanys i els cims que en formen part. Si be les pendents son suaus cap al sud, cap el nord cauen verticalment sobre el circ. Cap el sud, la Muga, la Mugueta i les muntanyes frontereres. Baixem en direcció SE per la vora de la carena fins al coll.
Km. 2,91 – 18,03 Portella dels Pessons (2779m) collet que separa el Pic els Pessons del de Ríbuls. Continuem pujant descrivint un arc de dretes a esquerres.
Km. 3,29 – 18,41 Pic de Ríbuls o de l’Àliga (2827m) Punt fronterer curiós, al S Catalunya i N-E-W Andorra. La visió cap el circ dels Pessons queda oculta per l’abrupta carena que s’estén, cap el NE fins el collet del Pas de Ríbuls, indret cap on ens dirigim però, evitant aquest tram. Baixem fins a la bretxa per la banda W seguint les traces. Un cop situats baixem per la canal en direcció E seguint les fites. Aquesta canal és molt dreta i hem de parar atenció, tan per no relliscar com per no fer caure pedres. Un cop aquesta s’eixampla, mirem en direcció al Pas de Ríbuls i ens dirigim cap allà tot vorejant les parets verticals per la seva base seguint les traces de camí i algunes fites.
Km. 3,72 – 18,84 Pas de Ríbuls (2746m) Collet que separa la part més dreta de la carena que cap al SW porta al Pic de Ríbuls de la més assequible que en direcció E-NE ens portarà al Montmalús. Continuem superant un petit monticle, que és pot evitar evoltant-ho.
Km. 4,97 – 20,09 Pic de Montmalús (2781m) 💯 cims. Els darrers 80 metres de desnivell es fan en uns 300 metres de distància el que ens fa suar una mica. Bones vistes, gairebé 360º, impressionants els circs dels Pessons i dels Colells, Envalira-Grau Roig i Pas de la Casa, el proper Pic dels Colells, cap al E, i cap al Sud la Serra de Comadeboc i la Vall de la Llosa separant-la dela carena de la Muga, la Mugueta, que s’ajunta a la Tosseta de Vallcivera amb el cordal fronterer que continua cap a la Tossa Plana de Lles i el Pic de Setut… Baixem en direcció SE cap el coll.
Km. 5,32 – 20,44 Collada de Montmalús (2705m) Trobem un curiós enginy que ens fa pensar que amb un cable és podria fer servir a manera de telefèric. Cap a l’esquerra baixaríem a Grau-Roig, continuem per la dreta en direcció al Llac de Montmalús per camí ampla al principi i que es va desdibuixant a mesura que ens acostem al refugi.
Km. 6,80 – 21,92 Refugi de Montmalús (2445m) El trobem net i polit, doncs tal com vam llegir al llibre de registre acabaven de passar els equips de manteniment, que per cert, també explicaven la quantitat de deixalles de tota mena van tenir que recollir. És una llàstima que aquestes alçades encara haguem de lamentar la irresponsabilitat i l’incivisme de les persones que utilitzen el refugi per a activitats per a les quals, òbviament, no va ser construït. Fi d’etapa, banyet a l’estany i a recuperar forces.
Tercer dia: Refugi de Montmalús – Refugi de les Pollineres.
Km. 0,00 -21,92 Iniciem el camí en direcció SE tot cercant el punt de desguàs del llac.
Km. 0,66 – 22,58 Creuem el torrent que origina el desguàs i que va a parar a un altre llac de reduïdes dimensions. Deixem dalt a la dreta l’Estany de Montmalús i baix a l’esquerra l’estany receptor. Seguim el camí ben marcat.
Km. 1,46 – 23,38 Deixem el camí que continua cap l’oest cercant el Pla de Vallcivera i agafem un corriol que per l’esquerra ens durà més en la línia que volem seguir.
Km. 1,72 – 23,64 Ens creuem amb el GR-11, encara que no molt evident en aquest indret. Per la dreta aniríem al refugi de l’Illa i per l’esquerra a la vall de la Llosa. Creuem el riu de Vallcivera i ens disposem a pujar en direcció al Coll de la Muga. En aquest punt els mapes indiquen camins diferents però no trobem cap com a tal, hi ha dos canals obertes plenes de blocs de pedres i que semblen de bon seguir, prenem la de l’esquerra i anem pujant poc a poc.
Km. 2,8 – 24,72 Extrem N de l’estanyol gran de Vallcivera, a la nostra esquerra es perfila l’aresta N-NE de la Muga i la seva cara N, impressionant des del punt on es trobem. Continuem vorejant el marge W de l’estanyol i continuem pujant sense cap traça evident cercant el camí més evident i com a punt de referència l’ample coll.
Km. 3,87 – 25,79 Coll de la Muga (2719m) A la nostra esquerra l’esperó que puja sense complicacions al cim de la Muga, a la dreta l’aresta que ens durà a la veïna Mugueta, als nostres peus els estanys de la Muga on neix el riu de la Muga que es precipita cap a l’est cercant la vall de la Llosa. Continuem per l’ampla aresta en direcció NW.
Km. 4,34 – 26,26 la Mugueta (2773m) Piló fronterer. Bones vistes sobre la Tosseta de Vallcivera i la Tossa Plana de Lles així com del camí que haurem de remuntar. Hem de baixar uns metres i superar un petit promontori abans de començar la pujada a la Tosseta que ens presenta, al seu inici, algun pas on farem servir les mans.
Km. 4,90 – 26,82 Tosseta de Vallcivera (2848m) Tot l’entorn de l’Incla i la vall de Madriu s’obre als nostres ulls per ponent. La Tossa Plana més a prop cap al SE però abans hem de baixar fins el proper coll.
Km. 5,38 – 27,30 la Portelleta (2763m) Des d’aquest punt podríem baixar cap els estanys de la Muga però continuem per l’esperó amunt per tal de salvar els 142 metres de desnivell que ens separen del cim.
Km. 5,97 – 27,89 Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta (2905m)Punt més alt de tot l’itinerari. Aquest cim, el segon més alt del Pirineu Oriental, te una gran extensió amb diferents promontoris i per on hem pujat quan sembla que ja estàs dalt encara has de caminar un tros fins arribar al punt culminant. Les millors panoràmiques son cap a l’est i el nord i ens permeten de resseguir amb la vista gran part de l’itinerari que hem fet fins ara. Cal continuar per l’ampla vessant W-SW en baixada i superar un promontori entremig abans d’arribar a l’alçada del Setut.
Km. 6,83 – 28,75 Arribem al collet que forma la carena que baixa de la Tossa Plana de Lles i el Pic de Setut (2868m). Aquest cim és molt més altiu que el que acabem de fer. El seu cim sobresurt de la carena cap al nord presentant parets esveltes i atractives arestes pel nord i cap el SW fins el Port de Setut que li donen un caràcter més alpí sobretot a l’hivern amb la presencia de neu. Continuarem sense baixar gaire travessant els rocams que es desprenen del cim en direcció W-SW fins a la primera bretxa que forma l’esperó que baixa del cim.
Km. 7,22 – 29,14 Ens trobem a la petita bretxa i tenim un fort desnivell fins a l’Estany Gran de Setut que tenim uns metres més avall. L’aresta que tenim al davant es pot anar fent sense entrebancs, hi trobem algunes fites, ajuntant-nos amb les mans en algun tram fins arribar al darrer bloc abans del Port i com no ho veiem clar baixem uns metres per la banda andorrana i tornem a pujar fins el collet.
Km. 7,48 – 29,40 Port de Setut (2687m) Antic pas de contrabandistes, baixant per la banda andorrana (dreta) arribariem a poc metres del refugi de Riu dels Orris (2230m) i per la banda catalana al refugi del Pradell pels estanys de Setut. Continuem en forta pujada per abastir l’esperó SE del Pic d’Extremera.
Km. 7,77 – 29,69 Ens trobem a l’arrodonit esperó per on podríem pujar al Pic d’extremera (2809m) però optem per flanquejar la seva vessant sud, sense perdre alçada, fins a la Collada Fonda que albirem des de aquest punt.
Km. 8,37 – 30,29 Collada Fonda (2701m) Aquesta collada per la vessant andorrana presenta una forta caiguda. Continuem la pujada en direcció al coll que tenim just damunt, amb trams per sobre de blocs.
Km. 8,88 – 30,80 Collet que forma el Tossal Bovinar i el promontori veí. Continuem en direcció SE per assolir aquest cim. En primer lloc ens arribarem fins al mirador que es troba més enllà del cim i que val la pena per les seves vistes sobre la Cerdanya. De tornada passem pel cim.
Km. 9,35 – 31,27 Tossal Bovinar (2842m) Punt culminant d’aquest extens cim que sobresurt de la carena per la banda ceretana. Tornem al collet i comencem a baixar decididament seguint les traces d’una torrentera tot cercant els millors passos.
Km. 10,95 – 32,87 Creuem el torrent que tributa a l’estany de la Colilla que deixem a la nostra dreta sense acostar-nos. Continuem baixant sense traces de camí prenent com a referència el torrent que desaigua de l’estany esmentat en direcció S i que forma el riu de la Colilla.
Km. 11,55 – 33,47 Creuem el riu en una zona de mulleres i continuem per la seva banda dreta fins arribar a la pista del Cap de Rec.
Km. 12,71 – 34,63 Arribem a la pista, per l’esquerra aniríem al refugi Cap de Rec passant pel Pradell. Continuem per la pista en direcció NW.
Km. 14,01 – 35,93 Aparcament del refugi de les Pollineres. Fi de l’etapa i de l’excursió.
Interessant ruta. me l’apunto per l’estiu del 21 si tot va bé.
Ara el refugi de l’Illa és guardat.