Barrancs al Sud dels Ports

Pantà d’Ulldecona –  Barranc de la Tenalla – Salt de Robert – Mas del Peraire – Font Ferrera – Camí de Millers – Mas de la Maçana – Canal de l’Anoreguec – el Pont de la Guimerana – Barranc de la Coscollosa – Refugi de Font Farrera – Coll de Manado – Fredes – Portell de l’Infern – Pantà d’Ulldecona.   

El massís dels Ports està solcat per una gran quantitat de canals i barrancs que li donen la prestància i la personalitat que el caracteritzen, és del tot impossible traçar un itinerari en què, en un moment o en un altre, no hagis de seguir a dalt o baix algun d’aquests camins que l’aigua ha obert al llarg dels segles. Això es tradueix en la necessitat de conèixer el cabal d’aigua que porten els torrents per no trobar-se amb problemes per transitar a través d’ells.

Després de la travessa que vam realitzar el passat mes de maig, quan per primera vegada vaig fer un itinerari amb cara i ulls per aquest fabulós massís, vaig quedar-me amb ganes de tornar i conèixer-lo amb més profunditat.

Quan em vaig posar davant del mapa un dels trams obligats era recorre el barranc de la Coscollosa, aquest tram  ens va quedar pendent quan vam anar a fer la ruta Estels del Sud , per la impossibilitat de travessar el Pont de la Guimerana de tanta aigua que hi havia.  Per altre banda tenia ganes de descobrir la part més meridional amb l’espectacularitat del Portell de l’Infern i el Barranc de la Tenalla, tan sols va ser qüestió d’enllaçar tots aquest punts i veure que donava de si. El resultat va ser una ruta de tres dies amb els seus dos bivacs corresponents, caminant per pistes forestals, camins, corriols i senders de tota mena. L’únic entrebanc va ser l’escassetat d’aigua que em va fer anar una mica de corcoll, doncs gairebé totes les fonts eren eixutes.

Descripció de l’itinerari:

Primer dia: Pantà d’Ulldecona  – bivac del Camí de Millers

24,16 Km – 1093m ↗ – 575m ↘

Per arribar al punt d’inici, tal com venim de La Sénia, creuem el pont que creua una llengua del pantà i tot just agafem la pista forestal sense asfaltar que surt per la dreta. Continuem durant uns dos quilòmetres fins que trobem una pista a l’esquerra i una petita esplanada entre arbres a l’alçada d’unes cases. Aparcament d’emergència.

• Km. 00,00 Deixem la pista que per l’esquerra  va cap a Fredes pel Portell de l’Infern, marcat com a PR-V 16, i que serà per on tornarem. Continuem per la pista forestal per la que hem vingut, ara en direcció N, tot deixant el pantà a la nostra dreta. El camí guanya alçada suaument per tornar a baixar un cop arribem a la cua del pantà.
• Km. 01,10 Per la dreta surt una pista que porta als masos del Retó i del Bellauci. Continuem per la pista que es va endinsant entre cingleres seguint el curs del Barranc de la Fou, als pocs metres creuem el Barranc de la Ronyossa que baixa per la nostra esquerra i tot seguit creuem el propi Barranc de la Fou, ara completament sec, per un pont de pedra.
• Km. 01,76 Font de la Fou o de la Canaleta. Es tracta d’un abeurador fet amb un tronc buidat i que malauradament està seca. Des d’aquest punt tenim una bona vista cap el Nord del Morral Desplegat i la seva veïna la Moleta el Cepí, també veiem el pont que d’aquí uns metres creuarem.
• Km. 01,95 Deixem la pista que continua cap a l’Àrea de lleure de la Fou i agafem la pista que baixa per l’esquerra, creuem de nou el barranc i ens endinsem pel Barranc de la Tenalla. Trobem uns plafons informatius sobre les actuacions forestals per la lluita contra l’erosió i la desertificació a les muntanyes de la Comunitat Valenciana. Ara el camí, marcat com a PR-C 95 puja constantment. A mida que avancem, podem veure entre els arbres la silueta del Morral Desplegat a la nostra dreta i la Punta del Solà d’en Brull i la Punta de l’Àliga formant part de la carena que baixa del Portell de l’Infern, a la nostra esquerra.
• Km. 03,57 Deixem una pista que surt per la dreta en direcció al Barranc d’Embaila. Ens trobem a la vessant Oest del Morral. La nostra pista pren direcció Oest.
• Km. 04,83 Bifurcació. Per la dreta un pontet creua el barranc i s’acosta a la casa forestal de la Tenalla, visible a l’altre banda, uns pocs metres endavant, a ma esquerra, surt una pista en direcció Est cap a la Punta de lÀliga. Seguim per la mateixa pista, el barranc es va fent més estret.
• Km. 05,56 Bifurcació. Trobem a l’esquerra una bona fita indican el camí que es dirigeix cap el Portell de l’Infern, primer baixa una mica per vorejar el barranc i després puja resseguint-lo. A la dreta hi ha un panel informatiu. Seguim ara pel mig del barranc, sort que no hi ha aigua.
• Km. 06,00. Bifurcació. Pal indicador. Per la dreta puja el camí cap al Mas del Peraire que després seguirem, ara continuem pujant per acostar-nos al Salt de Robert. El camí es separa del torrent.
• Km. 06,81 Salt de Robert. Impressionant caiguda d’aigua d’uns 25 metres d’altura, que crea un habitat d’especial interès botànic i zoològic, amb espècies endèmiques, protegides per una microreserva de flora i fauna, malgrat que a prou feines si sembla una dutxa. Tot i així omplo la cantimplora doncs les perspectives no pinten gaire bé. Tornem per on hem vingut fins a la bifurcació.
• Km. 07,81 Bifurcació. Prenem el camí a ma esquerra, creuem el barranc, sense aigua, i comencem a pujar amb decisió per superar la cinglera. Mentre pugem podem observar algunes formes curioses de les roques així com alguna esvelta agulla. Les vistes sobre les cingles que formen el Portell de l’Infern son fantàstiques.
• Km. 09,81 Arribem dalt de la cinglera i albirem el mas de Peraire (1) però no ens hi acostem, no trobem un camí que segons el mapa hauria d’anar per aquí i seguim una pista cimentada que fa una volta ben curiosa.
• Km. 10,24 Bifurcació. Deixem la pista cimentada i agafem un corriol que puja per l’esquerra. Continuant per la pista aniríem a petar al mateix camí gairebé a prop del coll.
• Km. 10,73 Bifurcació. Sortim a un altre pista i la seguim cap a la dreta tot vorejant el Tossal d’en Cervera que ens queda a ma esquerra.
• Km. 11,83 Coll. A l’esquerra l’esperó que baixa del Tossal esmentat i a la dreta la carena que ens portaria al Negrell i Punta de la Devesa. Baixem ràpidament fent algunes llaçades pel mig del bosc.
• Km. 12,31 Font Ferrera. Ben arrengada, forma un abeurador de pedra recobert de ciment. Encara que surt poca aigua em va de faula per tornar a omplir la cantimplora. El camí continua planejant entre el bosc de pi.
• Km. 12,76 Després de travessar el pas barrat amb una cadena enllacem amb la pista forestal que porta per l’esquerra al Caro, i Beseit i per la dreta a la Fou i Roquetes. Panel indicador. Continuem per la dreta.
• Km. 13,60 Bifurcació. Pal indicador. Deixem a la dreta el corriol que s’enfila en direcció E-NE cap el Caro pel Mas del Frare. Continuem per la pista forestal en descens.
• Km. 15,05 Bifurcació. Panel indicador. Deixem una pista que surt per la dreta i que es troba més endavant amb el corriol que hem deixat abans. Continuem per l’esquerra en direcció oest cap el Mascar, Cim de Caro, Roquetes i Tortosa.
• Km. 15,97 Bifurcació. Panel indicador. Retrobem la pista forestal que hem deixat després del Refugi de Font Ferrera, per l’esquerra hi aniríem a Fredes o Beseit passant pel refugi. Continuem per la dreta, seguint les marques del GR-8 en direcció NO cap al Mascar, Cim de Caro, Roquetes i Tortosa.
• Km. 16,22 Bifurcació. Deixem a l’esquerra una pista forestal amb l’accés barrat amb una cadena i que baixa cap el Xalet del Rei. Continuem en forta pujada.
• Km. 17,29 Bifurcació. Deixem a la dreta una pista forestal que puja cap el Mas de l’Amat. Ens trobem gairebé al fil del Cingle de la Coscollosa, el camí continua baixant lleugerament tot creuant l’Ombria del Mas de l’Amat. Els rèbols es succeeixen i la baixada s’accentua a mesura que ens acostem al fons del barranc de Millers.
• Km. 21,02 Creuem el barranc de Millers el camí continua planejant.
• Km. 21,51 Creuem el barranc de Capats i deixem una pista forestal a la dreta que puja a enllaçar amb el GR-7 a prop del refugi Mas del Frare. Continuem planejant i després pugem suaument amb uns quants revolts.
• Km. 24,16 En un dels revolts decideixo muntar el bivac, demà serà un altre dia, avui ja he tingut que barallar-me prou amb uns quants camins que no he trobat i que el mapa indica. Les marrades resultants no surten al track.

Segon dia: bivac del Camí de Millers – bivac del Pinar Pla

14,61 Km – 668m ↗ – 469m ↘

• Km. 00,00 bivac del Camí de Millers. Seguim la pista forestal amb un parell de revolts marcats a dreta i esquerra.
• Km. 00,21 Bifurcació. Atents a les marques del GR, deixem la pista forestal i agafem un corriol que s’endinsa pel bosc en marcada pujada. Al principi el camí no està mol definit però, a mida que avancem es va fent més evident. El camí acinglerat creua un esperó rocós per anar buscar el barranc que baixa per la nostra esquerra i pugem en mig del bosc per la banda dreta del torrent.
• Km. 01,54 Arribem dalt de la carena, a pocs metres a la dreta veiem un camí que s’uneix al nostre i que continua en direcció NO. Teòricament hauria d’haver un camí per l’esquerra en direcció SO cap al Mas de Maçana. El que en un principi ho semblava es converteix en un camp a través pel mig del bosc que per sort està net i permet avançar amb certa comoditat tot vorejant diferents relleixos rocosos.
• Km. 02,73 Surto al camí del Mas de Masana. Per la dreta arribaríem al GR que hem deixat abans, continuem per l’esquerra planejant.
• Km. 02,91 Bifurcació. Fita. Per l’esquerra aniríem al Camí de Millers, continuem per la dreta baixant a buscar la Canal de l’Anoguerec  que no deixarem fins sortir al Barranc de Millers. El camí s’acosta a les parets verticals que baixant de la carena SO del Tossal d’Espada.
• Km. 03,89 Trobem una balma amb mitja paret de pedra seca que es podria fer servir com a bivac en cas d’emergència.
• Km. 04,78 Desemboquem al Barranc de Millers, completament sec, això ens permet anar per on volem. Continuem per la dreta, les parets es van fent més altes i verticals.
• Km. 04,92 A la meva esquerra un aflorament d’aigua que brolla entre les esquerdes de la paret i que degota per diversos punts em permet, amb molta paciència omplir la cantimplora, buida des de feia una bona estona. Bon moment per fer un most. Un cop amb prou aigua continuo pel barranc.
• Km. 05,01 Deixem el barranc amb el Pont de la Guimerana a tocar i agafem el camí que s’enfila per l’esquerra seguint les marques blaves en forma d’estrella i que pertanyen a la ruta Estels del Sud. El Pont de la Guimerana és un pas estret que formen els contraforts que baixen, per l’esquerra de les cingleres de la Coscollosa i per la dreta del Tossal de Tall Nou i que quan vam venir al Maig estava ple d’aigua a besar i ens va impedir travessar-lo.
• Km. 05,22 Ens aturem per abocar-nos a un balconet que ens permet veure el Pic de la Coscollosa i el seu barranc que s’endinsa en busca del Parrisal deixant a la dreta les Moletes d’Arany. Continuem pujant fins que el camí gira a SO i baixa suaument mentre entra cap el Barranc de la Coscollosa.
• Km. 06.09 Entrem dins de la pròpia llera i la seguim uns metres.
• Km. 06,35 Teix monumental de la Coscollosa. Espectacular teix que es troba a l’altra banda del torrent que travessem per tal de contemplar de prop aquesta meravella de la naturalesa. Continuem pel camí que poc a poc es va separant de la llera del barranc que si que porta una mica d’aigua, tot resseguint els peus del Cingle de la Coscollosa.
• Km. 08,04 Travessem el torrent a gual. El camí va canviant a direcció SE al temps que el barranc es va estrenyent més i més. No m’imagino com poder passar per aquí en cas de que el barranc portés tanta aigua com vam trobar al mes de maig.
• Km. 08,51 Trobem uns troncs i unes grapes de ferro a la paret de l’esquerra que ens facilita superar uns blocs, encara que sense aigua no tenen gaire utilitat. Uns metres més endavant trobem més grapes per la paret de l’esquerra que ens permeten evitar un gorg que manté cert nivell d’aigua. Pocs després és un auró blanc ens barra el pas amb la seva inclinació inversemblant, el podem sortejar passant per sota gràcies al baix nivell d’aigua.
• Km. 08,58 Sortim del barranc i trobem una bassa artificial i una pista forestal que no veig al mapa, també es veu una construcció en bon estat. Continuem per la dreta pujant suaument.
• Km. 08,80 Casa forestal Xalet del Rei. Lloc adient per parar i fer un most. Hi ha alguns prats fruit de la tala dels arbres dels que encara es poden veure les seves soques. Continuem per la pista forestal en direcció SO que puja sense afluixar.
• Km. 09,44 Hem d’estar atens per agafar una drecera que, per la dreta, ens evita alguns revolts molt pronunciats.
• Km. 09,65 Bifurcació. Enllacem amb la pista forestal (GR-8) que per l’esquerra ens portaria al camí de Millet, per on vam anar ahir. Continuem per la dreta.
• Km. 09,99 Bifurcació. Panel indicador. Nou enllaç ara amb la pista forestal que per la dreta ens duria a Beseit i Fredes, continuem per l’esquerra cap al refugi de Font Ferrera.
• Km. 11,50 Bifurcació. Pal indicador. Deixem la pista que continua cap a la Fou i agafem el corriol que per la dreta ens porta la refugi.
• Km. 11,75 Refugi de la Font Ferrera, propietat de la F.E.E.C. i que trobem tancat, ens trobem amb una parella i conversem animadament. Continuem en direcció S per anar a cercar el camí que puja al Coll de Manado seguint les marques del GR-7. Guanyem alçada ràpidament per dins del bosc fent amples llaçades.
• Km. 13,16 Coll de Manado punt on deixem Catalunya i entrem al País Valencià, no hi ha panoràmiques doncs ens trobem en mig d’un atapeït bosc de pi roig. Comencem a baixar.
• Km. 14,04 A la dreta trobem les restes del Mas de Ventura.
• Km. 14,28 Sortim a una pista forestal que per la dreta ens portaria a Beseit o a enllaçar amb la pista que va al Caro i per la que hem vingut abans d’arribar al refugi. Continuem per l’esquerra i als pocs metres agafem un altra pista també per l’esquerra.
• Km. 14,61 Pinar Pla. Indret bastant planer i que ens permet buscar un bon lloc per muntar el bivac.

Tercer dia: bivac del Pinar Pla – Pantà d’Ulldecona

10,92 Km – 146m ↗ – 824m ↘

• Km. 00,00 bivac del Pinar Pla. Agafem la pista forestal que puja suaument entre els pins.
• Km. 00,36 Bifurcació. Fita. Deixem la pista forestal que es va desdibuixant i agafem un camí per l’esquerra. Atens a les marques del GR en un arbre.
• Km. 00,51 El camí  fa un revolt a la dreta per seguir l’orografia d’un barranc i se’ns obra a la vista una magnifica vista amb el Portell de l’Infern i un mar de núvols cap al SE.
• Km. 00,94 Bifurcació. Gran fita. Sortim a un camí amb direcció NE – SO i que no veig al mapa, uns blocs d’uns deu metres d’altura flanquejant el camí cap el SE. Continuem per la dreta  i al poc trobem un tram que sembla empedrat, després iniciem un lleuger descens. El meu camí no concorda amb el mapa.¿? Després de verificar-ho amb el Google Earth puc afirmar que el que està equivocat és el mapa.
• Km. 01,36 Entre els arbres apareix la silueta inconfusible i característica de la Roca Blanca.
• Km. 01,62 Roca Blanca. Aquesta roca calcària, degut als diferents despreniments, presenta un marcat díedre que es dibuixa perfecte de dalt a baix, té entre 50 i 60 metres i és una temptació pels amants de l’escalada en roca. El camí travessa entre mig dels blocs enderrocats del cingle. Als pocs metres deixem un camí que davalla per l’esquerra hi ha una fita.
• Km. 02,38 Bifurcació. Hem creuat un torrent i al arrivar a un segon es forma una petita placeta, probablement una carbonera, des d’on surt una antiga pista que deu portar a Fredes, seguim per la dreta amb marques visibles de GR. Tornem a creuar la pista i pugem per un camí empedrat que aviat transcorre entre bancals de pedra seca.
• Km. 02,90 Bifurcació. Deixem el camí que continua en direcció O-SO i girem 90º a l’esquerra entre murs de pedra seca i poc després caminem just per sobre de les pedres d’un bancal en direcció a un mas per on veiem que passa una pista forestal que ve en la nostra direcció just per sota a la dreta del bancal per on avancem.
• Km. 03,02 Bifurcació. Enllacem amb la pista forestal que veiem abans al costa del mas, l’agafem i continuem per la dreta amb un ampla i llarg revolt per vorejar el barranc, que es veu a l’esquerra, sense perdre gaire alçada.
• Km. 03,36 Fredes. Entrem pel seu extrem NO. A la nostra esquerra ja veiem el camí per on continuarem després. Girem el primer carrer a la dreta i arribem a la plaça major, amb l’església i una gran font. Fredes està situat a 1090 m. d’altura, es una bonica població valenciana on et pots relaxar i descansar i està situat en el paratge de la Tinença de Benifassà, al nord-oest de la comarca del Baix Maestrat, prop dels ports de Morella. Tornem enrere fins sortir al camí per on hem vingut.
• Km. 03,64 Bifurcació. Panel informatiu. Agafem una pista forestal en direcció E que planeja en mig d’uns prats on pastura el bestiar. Marques de PR, es tracta del PR V-16 que seguirem fins al Pantà.
•  Km. 03,95 Bifurcació. Pal indicador. Un cartell ens avisa que el dia 22-09-2013 hi havia cacera de porc senglar. Per la pista cimentada de l’esquerra aniríem al Salt de Robert i al Pantà d’Ulldecona, camí pel qual vam pujar el primer dia. Continuem per la pista recte amunt.
• Km. 04,03 Font del Teix. Antics abeuradors de Fredes. Bancals on encara es pot veure una cabana de pedra seca adossada al mateix bancal. Deixem un corriol que surt per la dreta i continuem pujant.
• Km. 05,01 Bifurcació. Panel indicador. Per la dreta una pista ens portaria a la Colònia Europa i a la carretera a Fredes. Ens trobem, en una mena de portella, dalt de la Serra de Fredes que per la banda per on hem pujat és de pendents suaus mentre que pel vessant SE es succeeixen els cingles així com la carena rocosa que forma el Portell de l’Infern. El panorama s’obre amb esplèndides vistes cap a llevant i Xaloc.
• Km. 05,45 Mas del Pixon. En runes, l’envolta una esplanada que sembla una era. Les vistes des d’aquest punt son magnífiques. El camí continua baixant fort buscant la vessant nord de la carena que forma el Portell de l’infern.
• Km. 05,89 Una gran roca calcària ens dona la benvinguda.
• Km. 05,96 Un altre curiosa formació rocosa a l’esquerra ens permet enfilar-nos i gaudir d’una vista privilegiada de tota la vessant del Portell de l’Infern i la Punta del Solà d’en Brull, a la dreta i els cingles que forma el barranc que baixa a ajuntar-se amb el de la Tenalla, a l’esquerra. Continuem baixant amb força pendent fins a convertir-se en una mena de camí de tartera.
• Km. 06,20 Bifurcació. Panel indicador. Deixem a l’esquerra un camí que baixa resseguint barranc esmentat en direcció al camí que pel barranc de la Tenalla es dirigeix al Pantà d’Ulldecona. Continuem pel camí acinglerat amb la paret vertical a la nostra dreta i que ens va descobrint bonics racons, amb balmes, coves, penya-segats i els voltors que ens acompanyen solcant el cent per sobre dels nostres caps.
•  Km. 6,61 Portell de l’Infern. Impressionant escletxa amb un esperó rocós d’uns cent metres d’alçada a la nostra dreta i una mica menys a l’esquerra.  Per l’esquerra es dibuixa un possible camí que ressegueix la base de la paret. Als pocs metres a l’esquerra, una fita ens indica l’inici d’un camí que presumiblement deu anar cap a la Punta del Solà d’en Brull. El camí comença a baixar amb força.
• Km. 07,96 Bifurcació. Macro Fita. Deixem el camí que per l’esquerra porta al Barranc de la Tenalla passant pel Pi pastor i per sota de la Punta de l’Àliga.
• Km. 08,28 Bifurcació. Dues grans fites, una a cada banda del camí i dos troncs paral·lels ens indiquen que surt un camí a l’esquerra. Probablement ressegueix el Barranc del Solà d’en Brull per enllaçar amb el camí del Barranc de la Tenalla. Des d’aquest punt tenim una fantàstica vista panoràmica del conjunt del Morral Desplegat, la Mola Aixada, la Moleta el Cepí i el Pont Foradat.
• Km. 08,91 Entrem al barranc de la Ronyosa, veiem algunes agulles rocoses per la banda esquerra. Seguint la norma fins ara el barranc està completament sec. Passem un estret i el camí abandona la llera del Barranc.
• Km. 09,76 Bifurcació. Tan dona anar per dalt com per baix doncs es troben una mica més endavant. El camí fa un llarg revolt a la dreta i finalment ja veiem el Pantà allà baix.
• Km. 10,44 Bifurcació. Sortim just en ple revolt de 180º de la pista forestal que porta al Mas d’Abella. Continuem baixant per l’esquerra.
• Km. 10,92 Esplanada aparcament a tocar de la pista forestal que va a la Fou i que vam seguir el primer dia. Fi de l’excursió.

(1)     Aquesta històrica masia es troba situada a 1.200 metres d’altitud, en un entorn de gran riquesa natural, sobresortint la seva Micro – flora endèmica. Constitueix un enclavament únic a causa del bon estat de conservació que presenten la seva flora i vegetació. La situació i les condicions orogràfiques i climàtiques ho converteixen, a més, en un lloc òptim per a estudis mediambientals d’alta muntanya, amb influències del clima mediterrani. Per això, compta amb la declaració d’interès comunitari, la màxima protecció dins del Parc Natural de la Tinença i la figura de microreserva de flora. Recentment s’ha convertit en un refugi de muntanya amb finalitats científiques i reserva biològica, promogut per la Fundació Enrique Montoliu, que va adquirir la finca el 1997. El refugi destaca per la seva austeritat i la seva perfecta integració en el paisatge seguint l’arquitectura tradicional de la zona. Ni plaques solars ni aluminis, només materials com la fusta i la pedra i una bateria per a la climatització necessària per poder dormir a tan alta altitud.