Ferrada Teresina
La Teresina és ben coneguda pels aficionats a les vies ferrades de tot el país, ja que va ser la primera instal·lació “moderna” d’aquest tipus que es va instal·lar a Espanya, finalitzada a l’agost de 1993, per iniciativa del popular escalador Antonio García Picazo. La via salva un desnivell de 450 metres en un recorregut total equipat de 1.000 metres. És una via difícil no apta per a escaladors inexperts.
El primer tram arribava només al cim de l’agulla de la paret de Santa Cecilia, que va ser el motiu inspirador per la seva creació, doncs com comenta el propi creador “…aquell cim em captivà tant que gairebé instantàniament vaig pensar que, d’aquell escenari, en gaudiria més vegades; i així va ser com em va venir la idea de cercar un sender que, tot caminant sense problemes, em portés al cim de la paret de Santa Cecília“. Era l’any 1985.
El segon tram correspon als ràpels, pot conegut per la majoria de practicants, es va dur a terme durant els mesos de setembre i octubre de 1997. El tercer tram, que ascendeix fins al cim de Sant Jeroni, es va fer durant el mes de juliol del 1998 en vuit sortides. La instal·lació ha sofert diverses intervencions. Tancada al novembre del 2014 pel deteriorat del seu estat i per una esllavissada en el tercer tram.
Reoberta l’octubre del 2015 desprès de substituir el material antic i deixar l’itinerari completament segur. A més de la millora i adequació de l’equipament, es va retirar un pont tibetà que hi havia a la zona del Pont de Roca ja que no era segur i s’havia instal·lat sense el permís del Patronat de la Muntanya de Montserrat. També es van col·locar cartells advertint de la dificultat que té la via. La instal·lació de el nou material va anar a càrrec de tècnics d’equipament de la FEEC amb la col·laboració de bombers de l’GRAE.
La primera vegada que la vam fer gairebé la vam estrenar i recordo que un cop arribats al cim vàrem desfer el camí per on havíem pujat.
Avui a petició d’unes amigues que volien fer una ferrada els hi vaig de proposar d’anar a fer la Teresina doncs en feia gràcia de tornar i completar el recorregut fins al cim de Sant Jeroni.
Potser em vaig precipitar i no vaig voler evaluar les dificultats i la seva curta experiencia i un cop ficats en materia vaig pensar que potser hauríem d’haver anat a un altre lloc. Sobre tot el darrer tram, a partir de la xemeneia, ens va costar suor i llàgrimes.
Aproximadament amb 350 m de desnivell i poc més de 1.000 m de recorregut, la ferrada Teresina s’alça en un dels escenaris més cèntrics i imponents de tota la serralada Montserratina. Són dos els cims que visita, i tres els trams que hom pot escollir. La primera part ascendeix a la punxeguda agulla de la paret de Santa Cecília. És un tram aeri, variat i bonic. El segon tram canvia de vessant, i per una vira allargada ascendeix al punt culminant de Montserrat: el cim de Sant Jeroni (1.236 m). Aquest tram no és tan bonic com l’anterior, però té un final espectacular, de pura fantasia montserratina. L’arribada al cim és impressionant, emocionant…
POSTDATA:
Al novembre del 2014 es va tancar degut a una esllavissada en el tercer tram. Reoberta l’octubre del 2015 desprès de substituir el material antic i deixar l’itinerari completament segur. A més de la millora i adequació de l’equipament, es va retirar un pont tibetà que hi havia a la zona del Pont de Roca ja que no era segur i s’havia instal·lat sense el permís del Patronat de la Muntanya de Montserrat. També es van col·locar cartells advertint de la dificultat que té la via. La instal·lació de el nou material va anar a càrrec de tècnics d’equipament de la FEEC amb la col·laboració de bombers de l’GRAE. A l’abril de 2018 es va tornar tancar per una nova esllavissada al tercer tram. Maig de 2019 el Patronat decideix tancar definitivament la ferrada i al setembre es desmantela completament.