Trescant per la Mola

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és, sens dubte, un dels més visitats de l’actual xarxa de Parcs Naturals i de retruc la Mola, com a cim culminant i ubicació del monestir benedictí, el més apreciat a l’hora de fer alguna activitat per la zona.

Son moltes les alternatives que ens ofereix la muntanya per assolir el seu cim i que amb la possibilitat de combinar diferents trams de cadascuna gairebé no tenen fi.

La proposta que es detalla a continuació és una de tantes però que aplega trams d’una gran varietat que de bon segur faran les delícies de qualsevol muntanyenc experimentat.

L’itinerari circular té com inici i final l’aparcament anomenat dels dipòsits, al carrer de Vista Alegre de Matadepera. Com és tracta d’un lloc molt freqüentat cal anar ben d’hora si és vol trobar aparcament.

km	Descripció
0,00	Aparcament. En front nostre ens vigila la Roca dels Onze Hores. Seguim el carrer en direcció nord fins arribar a un pany de roca que hem de superar fent una diagonal.
0,10	Cruïlla. Senyalització vertical. Estem al Camí del Monjos PR C-31. EL deixem tot seguit per un corriol per la dreta que baixa un parell de metres i continua en direcció nord.
0,40	Bifurcació. Per la dreta aniríem directes cap el coll del Malpàs per camí poc definit i amb trams de roca. Girem a l’esquerra.
0,44	Creuem el torrent del Sot de la Codoleda i el camí s’enfila de valent a trams per la roca nua.
0,54	el camí tomba a la dreta.
0,60	Bifurcació. Deixem a l’esquerra el camí de la Codolosa per on tornarem.
0,67	Coll del Malpas o de la Castellassa (804m).  Deixem el camí que per la dreta baixa cap al Coll de Grua i ens enfilem pel turonet en direcció SE.
0,78	Turó del Gurugú (822m). Excel·lent mirador del Vallès. Cap al Nord, i ben a prop, veiem els Plecs del llibre i la Castellassa de Can Torres. Originalment, el Gurugú és una muntanya del nord d’Àfrica, en el límit meridional de la ciutat de Melilla. Durant les guerres colonials per la independència del Marroc respecte del Regne d’Espanya, aquesta muntanya, que acollia un parell de fortins militars espanyols, fou escenari de diversos enfrontaments al llarg de les Guerres del Marroc. Això, juntament amb el fet que molts catalans lluitaren en aquestes guerres, estengué a diversos llocs de la geografia catalana, com ara Sant Llorenç o Castellcir, la denominació de Gurugú per a turons que poguessin tenir alguna mena de semblança amb el del Marroc. Desfem el camí fins al Coll.
0,90	Coll del Malpàs o de la Castellassa (804m).  Continuem en direcció N.
1,17	Mal Pas de la Castellassa. Travessem horitzontalment un pany de roca que pot fer sentir-se malament a les persones amb vertigen. No presenta cap dificultat especial, si més no, estant sec.
1,45	Bifurcació. Una fita ens indica on comença l’aproximació a la ferrada. Deixem el camí que continua cap a la Castellassa de Can Torres i comencem a pujar per l’esquerra amb força i aprofitant els arbres que anem trobant.
1,53	Arribem a tocar de la paret del cingle i per l’esquerra se’ns apareix una canal per la que haurem de pujar. Es tracta de la Via Lucky-Txei. El primer tram haurem de superar uns blocs encastats. Unes grapes ens seran d’ajuda tot i que la primera està trencada. Un cop superat continuem caminant fins a trobar-nos el segon tram equipat amb grapes, on la canal es tanca, hi han de noves i de velles repartides ambdues parets. Aquest tram és força vertical. Arribem a un petit replà on podem aturar-nos i veure el que hem fet i el que ens queda. Ara progressem per la paret de l’esquerra, també amb grapes noves i velles. Quan el terreny perd verticalitat tot just veiem una campana que si volem tocar ens haurem d’enfilar sense l’ajuda de cap grapa. (la veritat és que no sona gaire). Una canaleta per la dreta també equipada amb grapes ens durà al final de la ferrada. Continuarem per un corriol en mig del bosc
1,64	Per la dreta trobem un corriol que baixa per la canal Gentil, es tracta del Camí dels Maringes, continuem sense perdre altura.
1,68	Una nova bifurcació, per l’esquerra un corriol en pujada ens duria a buscar el camí de la Font Soleia, continuem pel camí que portem anomenat de la Senyora que va tot planejant.
2,01	Arribem a un tram net de vegetació, una bona terrassa amb mol bones vistes a la Castellassa de Can Torres.
2,30	Travessem la canal de la Cova Roja.
3,06	Bifurcació. Marques grogues als arbres. Deixem el camí que portàvem i agafem el corriol que s’enfila amb força i on podrem fer servir la vegetació per progressar.
3,13	Un pany de roca ens impedeix la progressió, cal que la voregem i superem per la dreta on hi ha un tronc caigut. No per l’esquerra. Continuem pujant per un tram de roca nua, en diagonal cap a la dreta.
3,21	Enllacem amb el camí de la Font Soleia i el seguim per la dreta.
3,27	Obviem per l’esquerra el corriol que puja, per la Cova de les Ànimes, cap a la Mola.
3,39	Ara el camí fa un revolt molt pronunciat a l’esquerra i entrem a la obaga
3,69	Si ha plogut força recentment podrem veure un degotall regalimant.
3,75	Entrem en la zona d’escalada esportiva de la Siberia. La paret del cingle de la Carena de la Cova de les ànimes està farcida de vies d’escalada i és molt concorreguda.
3,80	Travessem un primer torrent.
3,84	Travessem un segon torrent.
3,88	En arribar al tercer torrent pugem per l’esquerra.
3,90	Enllacem amb el camí que ve de la Cova de les Ànimes i el seguim per la dreta. Piló indicatiu.
4,13	Travessem un quart torrent. Tots quatre s’ajunten més avall formant la Canal Freda.
4,20	el camí fa un tomb a l’esquerra i comença a pujar.
4,35	Collet. A la dreta tenim la Panxa Contenta i a l’esquerra el Vano. El camí continua en direcció al Morral del Drac. Primer pujarem la Panxa Contenta.
4,43	la Panxa Contenta (933m). Cap a ponent tenim un primer pla del Morral del Drac i continuant cap a la dreta els Turons d’en Griera, del Boc, dels Cabrits i de les Nou Cabres. Tornem al collet.
4,52	De nou al collet obviem el camí de la dreta i ens dirigim cap al sud cap a l’aresta rocosa del Vano. És una grimpada una mica llarga, però sense gaire inclinació i amb gran quantitat de bones preses i amb varis petits replans. Aquesta grimpada es pot estalviar pujant per una emboscada canal que hi ha a l’esquerra; però és molt més pràctic fer-ho per la roca.
4,67	Arribem dalt del Vano (977m). No es tracta d’un cim gaire diferenciat, a prou feina un parell de metres del collet, cap a on ens dirigim entrant en un bosquet i continuem pujant marcadament.
4,75	En aquest punt es tanca la canal. La paret de la dreta presenta un degoteig, amb una petita bassa, que correspon a la Font de l’Om. Abans de continuar per la canal voregem per la base de la paret de l’esquerra per un corriolet per acostar-nos a la Cova.
4,79	Cova de l’Om. És una de les més de vint cavitats situades just a sota del cim de La Mola, al voltant dels mil metres d’alçada. La curiositat que presenta és que al fons es forma cada cop més estreta i baixeta fins arribar a un forat que dona a l’altra banda. Tornem a l’inici de la canal i seguim pujant.
4,91	Al arribar al final de la canal per l’esquerra veiem un pany de roca per on sortim del bosquet. Ara els voltants només hi ha matolls i roca nua. Seguim pujant en direcció S.
5,02	Tornem a agafar un corriol més definit.
5,17	Amb una diagonal ascendent arribem al camí que puja a la Mola des del Morral del Drac i el seguim fins dalt.
5,28	Pugem uns esglaons i girem a la dreta per anar al vèrtex geodèsic.
5,31	la Mola de Sant Llorenç del Munt (1103,3m) 💯 cims essencial. Vèrtex geodèsic (285114001). Uns metres més avall hi ha una taula d’orientació, la tercera des de que a l’any 1960 es col·loques la primera. Voltem l’edifici del monestir cap a ponent i gaudim d’una fantàstica vista de la muntanya de Montserrat, després cap al sud i veiem el Vallès fins al mar, continuem voltant fins arribar a l’entrada del monestir. Ràpida visita i continuem pel camí del Monjos cap a migjorn.
5,64	Ajustem el quilometratge en el punt on es creuen el camí dels Monjos amb el camí de la Carena de les ànimes. Tirem avall en direcció a un bosquet.(S). PR C-31.
5,86	el camí fa un revolt molt pronunciat cap a l’esquerra.
6,03	Un altre revolt a la dreta i deixem una drecera a l’esquerra que dur al camí de la Carena de les Ànimes. Continuem pel camí principal i obviem totes les bifurcacions que anem trobant.
7,00	Una fita a l’esquerra ens marca l’inici d’una curta drecera pel mig del bosc. També es pot continuar pel camí principal fins trobar un corriol que surt a l’esquerra i que va a buscar el Camí de la Senyora.
7,06	Sortim del bosc i ens retrobem amb el corriol esmentat abans però tirem avall per la roca nua, tot seguint algunes fites, en direcció cap al bosc que veiem a sota. El camí ara és ben fresat.
7,23	Bifurcació. Deixem el camí que continua cap al cingle que forma els Plecs del Llibre i continuem baixant per la dreta de forma accentuada.
7,31	Bifurcació. Deixem el camí de l’esquerra cap a la Roca de les Onze Hores i continuem baixant per l’esquerra.
7,45	Estem a sota de les parets dels Plecs del Llibre i un indicador metalic ens avisa de l’existencia de la Cova de la Cododela. No es veu a simple vista però si mirem cap a la paret s’intueix que hi ha un plec de roca. Ens hi acostem i descobrim aquest avenc d’uns 20 metres de fondaria i on es poden veure la instalació per poder equipar el descens. Continuem baixant.
7,56	Bifurcació. Arribem al camí que hem fet de pujada aquest matí, per l’esquerra s’arriba al Coll del Malpàs. Seguim per la dreta fins al punt d’inici de l’excursió.
8,14	Punt d’inici i final.