el Cogulló (Serra de Comaverd)

El cim del Cogulló (el Cogulló del Quadres, com se l’anomena a Sarral) es troba a 881 metres d’altitud i, juntament amb la Collada d’en Maldà, sota el Puig del Comaverd, és el punt més elevat del terme de Sarral. En dies de cel serè, després d’una bona ventada, com és el cas del dia d’avui, és molt fàcil reconèixer les serres i massissos que envolten la Conca de Barberà (començant pel sud-oest de la comarca, Muntanyes de Prades, Serra del Tallat, Serres de Queralt i Brutaganya, Serra de Comaverd i Miramar), les siluetes de del Prepirineu (d’oest a est, el Montsec, el Port del Comte, Pedraforca i Rasos de Peguera, Ensija i Serra del Cadi) i fins i tot, al està nevat, es poden distinguir els cims pirinencs del massís de l’Aneto, Posets i Monte Perdido.

RUTA 7 – del Cogulló

Iniciem el recorregut a la Plaça de l’església en direcció sud i trenquem a la dreta pel carrer dels Jueus, carrer que s’estreny a mida que anem baixant fins que gairebé toquem amb les dues espatlles. Sortim al carrer Major i girem a l’esquerra i tirem avall tot passant per un tram porxat. Un cop al carrer Sant Joan girem a l’esquerra fins al carrer Sant Francesc, tornem a girar a l’esquerra i anem a buscar el carrer Atlàntida que seguim fins a trovar per la dreta la travessia Ote que per camí de terra ens durà fins a la confluencia del carrer Orient, girem a la dreta i sortim del poble tot travessant el riu Vallverd i seguint la pista asfaltada fins a l’ermita dels Sant Metges. Passada l’ermita i la Coma de Sant Joan, de seguida agafem un senderó a la dreta que, a través del riu de la Solana, ens porta a un camí paral·lel que seguim durant uns 700 metres també en sentit est. Una pica ens indica que ara cal agafar un senderó molt costerut fins a la torre elèctrica. A partir d’aquest punt seguim durant un quilòmetre i mig la carena que parteix els barrancs de la Solana i del Salt i fem cap al camí de Valldossera. L’agafem i continuem pujant fins al camí de la Serra del Comaverd, amb indicacions del GR 175 o Ruta del Cister. Girem a la dreta i, al cap de 400 metres, ja veiem el plafó que ens indica la Cova Cativera. Quan hàgim baixat a seure vora el bassiol del fons de la balma, haurem fet gairebé la meitat del recorregut.
La pujada fins al cim del Cogulló ens demana un darrer esforç, ja que ens faltem 600 metres i uns 70 de desnivell. Al Cogulló s’hi arriba per un camí ben indicat que surt a l’esquerra del camí principal i continua en forma de senderó fins al mirador de la Roca del Cogulló (7.6). Decantem després a la dreta fins a tornar a trobar el camí de la Serra del Comaverd, el qual cal seguir cap baix a l’esquerra, en direcció al Muntet del Blat. El camí es torna senderó molt a prop d’un exemplar de pi de tres branques i ens mena a la zona d’escalada, que ens queda al marge mateix a les parets de l’esquerra. Després d’aquest punt cal fixar-se en les marques de color marró que senyalitzen el senderó garrigós i boscà que hem de seguir durant gairebé dos quilòmetres fins al Muntet del Blat. Paga la pena aturar-se dalt d’aquest emblemàtic turonet (684 m) i contemplar el barranc del Salt davant nostre, abans de continuar el senderó a l’esquerra fins al Carrer dels Cavallers , un impressionant avenc que ens demana prudència a l’hora de travessar-lo i de baixar fins al camí de l’Obac del Coix. Girem a l’esquerra i seguim el camí principal que, al cap d’una mica més d’un quilòmetre, es troba amb la ruta blava, de l’Anguera. El nostre itinerari continua en aquesta direcció (fins i tot, podem baixar a refrescar-nos al Salt d’Anguera) i, quan som al capdamunt de la pujada, girem a la dreta. A partir d’aquest punt el camí, sense cruïlles, ens mena a Sarral, on entrem per la carretera que ve del Pla de Santa Maria. Al mateix Raval de Sant Joan, a la dreta, trobem el Molí del Potau i acabem el recorregut pels carrers de Sant Francesc (esquerra), Carrer Monturiol (dreta), Carrer Major (esquerra) i carrer de l’església (dreta).